Si has entrat, és per que vols saber que va passar en aquest país fa menys de 50 anys. El següent relat i fotografies poden ferir la sensibilitat. Si no n'estàs segur, no segueixis.
CHOEUNG EK
Nosaltres vam començar el dia agafant un tuktuk fins a Choeung Ek, un lloc conegut com a un dels "The killing fields" (Els camps d'extermini). Es diu així per la quantitat de gent que hi va morir durant la dictadura del règim de Pol Pot, baix el nom de "Kampuchea democrática".
Aquest dictador, inspirat per les teories maoístes, i amb una aparença de república popular, va acabar amb la vida de 2 milions de persones. Segons les seves teoríes hi havia massa gent per alimentar i massa poc menjar. Va intentar retornar a un sistema agrícola, desmontant les ciutats, i una de les maneres per ajustar aquest desequilibri era assassinant a la gent; bastava que algú t'acusàs de traidor, et tancaven i segurament, al día següent ja t'haurien executat.
El primer que et diuen quan entres en aquest lloc és que has de tenir respecte. És un lloc on hi van morir executades quasi bé 9000 persones.
Estupa commemorativa a l'entrada pels assassinats
Al principi, et donen una audioguia i vas escoltant toa la història. Et relaten on arribàven els camions carregats de persones (sempre de nit, quan ja era fosc i ningú ho podia veure). Et descriuen el que trobaven; quins edificis hi havia. Però a poc a poc et van mostrant evidències de la crueltat que allà hi va passar. Al principi, hi havia una execució (un camió) cada dia, però al final va arribar-hi a haver-hi 3 o 4 al dia, però sempre de nit.
Dins aquest recinte apuntaven els noms dels que havien d'executar
Comences a veure forats al terra, i a l'explicació et diuen que són fosses comuns. Que aquí hi tiraven els cossos directament, just acabar de matar. També els hi tiraven químics per damunt, per descompondre els cossos més ràpidament. Però que va arribar un punt que no donaven abast de posar-hi aquest químic. Amuntegaven els cossos directament, sense intentar amagar-los molt. N'assassinaven tants que no els hi donava temps.
Cada forat és una fosa comú on hi trobaren centenars de persones
Aquest lloc abans era un jardí i vinyer, i als voltants hi havia camperols. Els soldats, per evitar que els veïns sospitessin res, posaven un altaveu amb música del règim molt molt forta i això feia que pels voltants no sentien cap crit i es pensaven que s'hi celebraven reunions. Per assassinar-los, empraven el que tenien a mà. No podien gastar munició per que era molt cara i no en tenien quasi. Empraven matxets, barres de bambú, estaques de ferro, i altres maneres més cruels que més endavant explicaré.
Al llarg de tot el recorregut et vas trobant amb forats que són fosses comuns excavades per recuperar els cossos (o almenys part d'ells). Però tenen un parell de fosses on t'hi fan aturar i t'expliquen la particularitat de cada una.
Al llarg de tot el camí et vas trobant restes de roba mig enterrada, ossos que surten del terra i que encara no han estat excavats i exhumats. Mentres vas caminant, vas pensant amb tot el que allà va passar i el respecte que es mereixen totes les persones assassinades. I fas el possible per respectar-les.
Hi ha un lloc on hi ha un arbre anomenat "Magic tree", l'arbre màgic. Aquest arbre és del mateix tipus on Buda va aconseguir la seva il·luminació espiritual, i per això l'anomenen així, però amb un sentit contrari. Aquest arrbre era on hi penjaven els altaveus per posar la música ben forta i l'arbre els ajudava a augmentar el volúm i així evitar que la gent dels voltants sentís res dels crits dels executats.
TUOL SLENG, o S21
Després de la visita d'aquest lloc del terror, continuàvem amb el recorregut. Tocava la presó secreta S21. Aquesta presó, convertida ara en museu per recordar tot l'ocorregut durant la dominació dels Khmer Rouge, ocupava l'espai d'una escola de secundària, el Tuol Svay Prey, i està pel centre de la ciutat. Aquest museu manté les estructures i les divisions exactament com estaven mentre era presó. Es mantenen els llits on eren fermats i electrocutats els presoners, i les cel·les on estaven tancats. El govern de Pol Pot va convidar a diversos grups pro comunistes europeus, cercant el recolzament internacional amb la seva aparent república popular. I ho va aconseguir. I així està relatat per un dels visitants suïssos convidats al país, per veure el seu govern i recolzar-lo. Per descomptat, no els hi van mostrar cap d'aquestes coses. Tot era polit el que els hi mostraren. I res feia pensar que passassin aquestes coses, i menys just al centre de la ciutat.
Per aquesta presó secreta hi van passar més de 14000 persones. Majoritàriament eren camboians, khmers, però també hi havia estrangers. Aquestes persones van ser interrogades i torturades, i acusades d'oposarse a la "Kampuchea democràtica". Les persones que eren acusades eren tancades en aquesta presó acompanyats per tota la seva família, així s'asseguraven que ningú de la família voldria venjar-se més endavant. Així que ancians, infants, germans, germanes, qualsevol era tancat allà. I tots els que van passar per allà van ser declarats culpables. Quan eren declarats culpables, se'ls enviava a Choeung Enk (el camp d'extermini) on eren executats. Els càrregs se'ls inventaven o els modificaven segons la seva conveniència. I els torturaven fins que reconeixien el que els torturadors volien sentir.
En aquest museu es mostren algunes de les eines de tortura utilitzades, així com també moltes de les fotografies que feien als empresonats, i també cossos d'alguns executats.
A les 165 víctimes d'aquesta fosa els van decapitar i després enterrar sense els caps.
Si així com vas avançant pels diferents camins et sents amb una incapacitat de compendre tot el que allà va passar, arribes a un punt, baix el meu punt de vista, el més cruel i macabre de tots. Es diu el "killing tree", l'arbre de la mort. Al costat d'aquest arbre s'hi va trobar una fosa amb els cossos de dones i infants. El que feien els soldats per matar les criatures que allà arribaven amb les seves mares, era agafar-los pels peus i amb força colpejar el cap contra el tronc de l'arbre. Quan van entrar dins aquest camp d'extermini, s'hi van trobar restes de sang i trossos d'ossos al voltant de l'arbre. Tot d'una no entenien que havia passat amb aquest arbre, després es van trobar les evidències.
La gent hi posa pulseres beneïdes en senyal de respecte.
Al llarg del camí hi ha dos tipus de senyals, unes que t'indiquen quin número de l'audioguia has d'escoltar, i unes altres molt especials que et feien anar amb molt de compte per on passaves.
"No trepitgis l'os"
Al llarg de tot el camí et vas trobant restes de roba mig enterrada, ossos que surten del terra i que encara no han estat excavats i exhumats. Mentres vas caminant, vas pensant amb tot el que allà va passar i el respecte que es mereixen totes les persones assassinades. I fas el possible per respectar-les.
Restes d'ossos i roba mig desenterrats
No tots els cossos eren dins les fosses
Hi ha un lloc on hi ha un arbre anomenat "Magic tree", l'arbre màgic. Aquest arbre és del mateix tipus on Buda va aconseguir la seva il·luminació espiritual, i per això l'anomenen així, però amb un sentit contrari. Aquest arrbre era on hi penjaven els altaveus per posar la música ben forta i l'arbre els ajudava a augmentar el volúm i així evitar que la gent dels voltants sentís res dels crits dels executats.
La visita acaba a la estupa commemorativa que et trobes al principi del recorregut. Dins aquesta estupa hi ha els cranis de 5000 persones executades en aquest camp d'extermini. Estan organitzats per sexe, edat i per l'arma utilitzada per executar-los.
Restes de roba i armes utilitzades pels soldats.
TUOL SLENG, o S21
Després de la visita d'aquest lloc del terror, continuàvem amb el recorregut. Tocava la presó secreta S21. Aquesta presó, convertida ara en museu per recordar tot l'ocorregut durant la dominació dels Khmer Rouge, ocupava l'espai d'una escola de secundària, el Tuol Svay Prey, i està pel centre de la ciutat. Aquest museu manté les estructures i les divisions exactament com estaven mentre era presó. Es mantenen els llits on eren fermats i electrocutats els presoners, i les cel·les on estaven tancats. El govern de Pol Pot va convidar a diversos grups pro comunistes europeus, cercant el recolzament internacional amb la seva aparent república popular. I ho va aconseguir. I així està relatat per un dels visitants suïssos convidats al país, per veure el seu govern i recolzar-lo. Per descomptat, no els hi van mostrar cap d'aquestes coses. Tot era polit el que els hi mostraren. I res feia pensar que passassin aquestes coses, i menys just al centre de la ciutat.
Per aquesta presó secreta hi van passar més de 14000 persones. Majoritàriament eren camboians, khmers, però també hi havia estrangers. Aquestes persones van ser interrogades i torturades, i acusades d'oposarse a la "Kampuchea democràtica". Les persones que eren acusades eren tancades en aquesta presó acompanyats per tota la seva família, així s'asseguraven que ningú de la família voldria venjar-se més endavant. Així que ancians, infants, germans, germanes, qualsevol era tancat allà. I tots els que van passar per allà van ser declarats culpables. Quan eren declarats culpables, se'ls enviava a Choeung Enk (el camp d'extermini) on eren executats. Els càrregs se'ls inventaven o els modificaven segons la seva conveniència. I els torturaven fins que reconeixien el que els torturadors volien sentir.
En aquest museu es mostren algunes de les eines de tortura utilitzades, així com també moltes de les fotografies que feien als empresonats, i també cossos d'alguns executats.
Corredor d'un pavelló
En aquests llits alguns presoners erenfermats i torturats amb descàrregues elèctriques
Defora d'un pavelló
Cel·les d'obra
Corredor amb alambre d'espines
Vista de l'interior de dues cel·les
Cel·les amb parets i portes de llenya
Vista al carrer. Tot ben vallat per evitar fugues.
Aquesta visita ens va deixar mig tocats. No és fàcil assimilar tota aquesta informació amb les coses vistes, pensant amb el sofriment de les víctimes, i la injusticia reinant. I és impossible d'imaginar com una persona pot tenir tant d'odi dins seu per desitjar i ordenar la mort de tantes persones. Persones innocents. I que si alguna havia comès alguna falta (per dir-ho d'alguna manera), era pensar diferent.
Esperem que la història no es repeteixi, ni aquí ni a cap altre lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario