De viatge: Les visites continuen! (un poc d'actualització del blog!)

Ja fa bastant que no he actualitzat el blog i han passat bastantes coses! Avam si ho pos al dia ("només" vaig dos mesos retrassat).

Després de les vacances d'hivern i ja instal·lats de bell nou a la rutina de les classes jo i a l'estudi na Maria, a Espanya arribaren les vacances de Semana Santa. I aprofitant aquestes vacances, el meu germà major, la meva cunyada i la meva neboda van venir a passar una setmana a Xina!

Aquesta vegada era més dificil poder fer tots els dies amb ells, ja que els dimecres, dijous i divendres tenc feina, així que no podria estar amb ells.

Ells arribaven el divendres matí, i en principi jo tenc classe, però me van deixar canviar les classes del divendres, i així na Maria i jo podíem partir el dijous de Ningbo cap a Chengdu, i el divendres matí esperar-los a l'aeroport.

El seu pla era anar quatre dies a Chengdu, ja que és l'únic lloc de Xina on hi ha reserves de recuperació del panda gegant i després anar a Beijing (la tornada a Espanya era des d'allà) i visitar les coses més famoses. Nosaltres teníem bitllets per anar a Chengdu el dijous vespre i tornar cap a Ningbo el dimarts migdia. Ells, també el dimarts, anaven cap a Beijing.

Nosaltres havíem de tornar sí o sí cap a Ningbo, ja que el dimecres jo tenia classe. La sort va ser que el dijous era festa i el divendres se l'agafaven de pont, però passant totes les classes del divendres al diumenge. Així, després de classe jo podia anar cap a Beijing i acabar de fer la resta de dies amb ells.

Així que una acabada les classes del dijous (sant) agafam metro direcció aeroport, i es d'allà avió cap a Chengdu. Van ser unes 4 hores de vol (havíem d'atravessar quasi tota la Xina!). Per la nit havíem reservat un hotel que oferia servei de transport gratuït des de l'aeroport a l'hotel. El problema, que l'havies de telefonar una vegada arribats a l'aeroport i els de l'hotel no xerraven anglès. Excepte l'hotel de Suzhou que vam estar amb la nostra familia, no havíem trobat cap hotel que xerrés anglès. Entre traductors i imatges sempre ens havíem apanyat! Pero aquesta vegada necessitàvem que algú ens ajudes, i defora estava ple de "taxistes" privats que oferien serveis de trasport a preus exagerats. Així que vam anar a un guàrdia de seguretat i li vam demanar com vam poder (el seu anglès tampoc no era molt alt, just un poquet més que el nostre xinès) si podia xerrar ell amb l'hotel. Ens va dir que ens quedessim on ell era, i va desaparèixer. Nosalrtes li vam fer cas, no ens vam moure d'allà i passats uns 10 minuts va arribar un senyor diguent el nom de l'hotel i ja va estar, vam partir cap a dormir. Pel matí vam anar cap a l'aeroport i mentre esperàvem que sortíssin per una porta, vam pensar que tal vegada sortien per l'altra, així que na Maria va quedar a una porta i jo vaig anar cap a l'altra. Mentre anava cap allà, me va semblar veure una fisonomia familiar... Ja havien sortit!

Sabeu quina és la sensació de veure una filleta de 4 anys, després d'haver estat quasi 24h viatjant, es posi a córrer per aferrar-se pel coll? Simplement indescriptible.

Ben arribats a Chengdu!

Sortim i la impressió de les coes de taxis ens fa pensar que és el lloc més exagerat que hem vist de cotxes. Ni a Shanghai, ni a Beijing amb més de 20 milions d'habitants hem tingut la sensació que vam tenir a Chengdu just sortir de l'aeroport (i així es va confirmar els dies següents).

Arribam a l'hotel, i ens sorprenem de lo bé que xerren l'anglès! Va ser una delicia poder fer totes les preguntes i resoldre tots els dubtes que volguéssim sense haver d'emprar el traductor (si teniu pensat anar a Chengdu, recoman moltissim aquest hotel! El Xishu Garden Inn).

Enmig del passadís tenen figures de panda

Deixam els trastos, feim una volteta i anam cap a dinar. Ja durant el dinar començam a notar el cansament de n'Estel, així que després de dinar, anam cap a l'hotel, per poder posar-la al llit. Nosaltres anam a ver una volta pels voltants, canviar doblers (també molt recomenable canviar euros per yuans una vegada ja a Xina, el canvi surt molt més a compte! Encara que us haureu d'armar de paciència, mínim una hora).

Primers plats xinos. N'Estel va voler emprar palillos a cada panxó

Dissabte vam anar a veure un centre comercial i a passejar un poc per un carrer "antic" totalment turístic.

Un plat de cubitos per dinar!

El carrer estava tot ple!

Nosaltres ja havíem avisat a n'Estel que segurament més d'una persona li faria fotos. I tal dit tal fet. Quan erem per aauest carrer, nosaltres ens havíem aturat a mirar cosa, i quan anàvem a partir n'Estel ens diu:
- Un moment mami, que me fan una foto! Hi havia una dona ben davant (i unes quantes darrera) que li feien fotos!

Una de tantes...

El matí següent tocava anar a visitar els pandas. A Chengdu hi ha diverses reserves de recuperació del panda, i nosaltres vam anar a una aprop de la ciutat i de bon dematí. Hi vam voler anar de bon dematí per evitar aglomeracions (encara que és impossible) i per veurer-los berenar!

Mapa de la reserva.

Nyam, nyam!

Les cries, per dalt els arbres

El panda vermell (i que realment va rebre primer el nom de panda)

Després d'haver voltat més de tres hores començam el retorn cap a la ciutat. Hem de trobar algún lloc per dinar. Ens feia ganes visitar un cenrte comercial on hi ha una estàtua de panda gegant que puja la paret, i vam decidir anar cap allà i cercar algún restaurant pels voltants.

Pujarà?

Per dinar vam decidir anar a provar el famós hotpot de Chengdu. A tothom (xino) que dèiem que anàvem a Chengdu ens deia que havíem de provar el hotpot d'allà. Així que no ens podíem anar de Chengdu sense menjar hotpot! Supos que el que els distingeix és menjarlo ben picant, però nosaltres no li vam menjar. No podíem menjar tan picant (ho és molt picant!), però el vam provar.

Amb devantal i tot! El cercle petit del mig del hotpot era super picant.

Sa crack dels palillos!

Vam anar a veure el panda de ben aprop!

El dilluns teníem previst anar a visitar un buda gegant (71 metres). Havíem d'agafar tren fins a Leshan i després allà anar-hi amb barca fins davant. L'alternativa era fer unes dues hores de cua i pujar i baixar els 71 metres en unes escales petadíssimes de gent.

Per berenar, uns baozis a l'estació

Impressionant escultura

A la tornada vam tornar anar al carrer turístic. Volíem veure l'espectacle de les màscares (pensava que l'havia gravat, però es veu que no vaig pitjar per gravar 🙈🙈). Abans de fer l'espectacle de màscares feien un espectacle de tè.

Una espècie de regadora per bocar el tè

Per despedir Chengdu i uns dies de caminar, un bon massatge de peus

El matí següent ens separàvem. Nosaltres cap a Ningbo i ells cap a Beijing. El dimecres a les 8 classe i tren a les 14. A les 21 del dimecres arribava a Beijing.

A Ningbo ja feia bon temps (a Chengdu va fer caloreta!), així que dins la bossa hi vaig posar roba pensant amb la mateixa temperatura que a Ningbo. Sa veritat que feia una setmana que no havia consultat la previsió, i aquesta havia canviat bastant!

Qaun vaig sortir del metro estava nevant! La previsisó deia uns 13-16 graus, però estàvem a 0 graus! I jo sense jaqueta gruixada!

Ells van aprofitar el dimecres per anar a visitar la muralla xina. El dijous havíem d'anar a visitar la ciutat prohibida i el temple del cel, i el divendres arribar fins al Palau d'estiu. Però no ho vam poder fer així. El dijous, després de visitar la ciutat prohibida i dinar vam anar cap al temple del cel, però ja estava tancat! Vam decidir anar a primera hora a visitar el temple el divendres i partir cap al palau després. Sembla que no, però les distàncies són enormes quan et mous dins aquestes ciutats i el temps passa volant!

Era festiu, hi havia moltíssima gent per tot.

Com que no vam poder entrar a veure el temple del cel, vam anar a un centre comercial molt semblant al que vam visitar quan van venir els pares. No era tan gran com aquell, però el contingut era el mateix (falsificacions) i la feina a l'hora de comprar igual d'enorme, regatejar, regatejar i regatejar! Tanta sort que no havíem de comprar moltes coses.

No és el mateix fake market que vam vissitar amb els pares, però venen el mateix!

El matí següent vam anar directe a visitar el temple del cel. Tanta sort que no feia tant de fred com el dijous, però encara es deixava ben notar! Una estona de passeig per aquell parc i agafar el metro per arribar fins al palau d'estiu. Al palau hi vam arribar a temps per entrar al parc que l'envolta, però no per visitar el palau (tanquen super prest!)

Al temple del cel!

Encara vam poder veure un poquet del palau.

De tornada a la ciutat, cap a l'hotel a sopar i demanar un taxi cap a l'aeroport. Ells tenien el vol a la 1 de la matinada i jo a les 8 del matí. Els vaig acompanyar i jo vaig fer vespre a l'aeroport.