De viatge: Negros Occidental

Després d'una travesia bastant moguda, arribàvem a Siquijor. La nostra intenció era passar dos dies sencers en aquesta illa (arribar diumenge i partir dimecres matí), i fer de dimecres a dissabte a Apo island. Però no va poder ser. Uns dies després d'arribar a l'illa ens vam enterar que el nostre ferry va ser el darrer que va fer el trajecte. Van tancar els ports i tallar les comunicacions marítimes per l'arribada d'un altre tifó. Aquí crec que diuen tifó a qualsevol tempesta que hi hagi. La pàgina de previsions que nosaltres miram feien referència a una tormenta tropical. Però el que si és cert, es que vam tenir pluja per regalar! Si heu vist el vídeo de l'entrada anterior (Dumaguete), aquesta tifó (o tormenta tropical) és el causant de l'esfondrament del pont.

Bé, arribats a port ens toca negociar el preu per arribar al nostre hotel. Ens oferien dur-nos a l'hotel per 250pesos (5€). Nosaltres no estàvem disposats a pagar aquesta quantitat i finalment vam trobar un que ens hi duia per 100pesos (2€).

Arribam a l'hotel i feim dues coses immediatament: anar al lavabo i a la dutxa. Després de l'experiència a Dumaguete teníem ganes de tenir un quarto de bany decent. Seguíem amb aigua freda, per descomptat, però almanco d'una manera més normal (per nosaltres). Després vam tornar a fer net roba, i cap a dinar!

Crec que el més típic que pots menjar a Filipines és arròs i pollastre i durant uns dies ens vam inflar a menjar-ne! Després de dinar, una volteta pel poble i cap a l'habitació, que estàvem cansats i no teníem ganes de fer moltes més coses.

Aliment bàsic

Diumenge a vespre va començar a ploure i no va aturar fins a la matinada de dilluns cap a dimarts. Tot el dilluns el vam fer dins l'habitació, mirant pel·lícules o navegant per internet. El vespre vam sortir per anar a sopar, ja que mus semblava que devallava la intensitat de la pluja, però una vegada vam ser al restaurant va caure una bona aigua que fins i tot va apagar tota la llum del poble! Durant un estona vam estar amb una espelmeta a la taula.

As final, sopar romàntic!

El dimarts vam decidir llogar una moto i recórrer l'illa. Per aconseguir una moto, vam haver d'agafar un tricicle que ens dugués a ca un particular que llogava motos. El lloguer eren 375pesos (7'5€) per dia. Ja amb la moto vam partir cap a uns punts que ens havíem marcat visitar. Començàrem amb una reserva marina (25pesos per nedar-hi, 0'5€) per veure si vèiem alguna tortuga, ja que sabíem que en aquesta illa era bastant fàcil trobar-ne. Però no hi va haver sort. Apart que vam haver d'anar més de 500m endins per deixar de tenir peu (i veure algun peix), no vam veure molta cosa. El guarda (o el que cobrava, no sabem si era guarda o no) ens va dir que a lo millor era degut al tifó (aquí totes les explicacions acaben igual, "degut al tifó"!).

Amb sa moto sempre a punt!

Vam agafar sa moto i vam continuar, aquesta vegada cercant unes platges que eren molt polides. Però mus les vam saltar, no ens hi vam fixar i mus vam passar els desviaments. Però en vam trobar d'altres que també estaven bé!

Feien nedera aquestes platges!

Tornam a partir, aquesta vegada direcció a un poble "especial".

"Maria" és el nom del poble

En aquest poble mus va aturar a menjar un poc: un mango i unes pastes amb sucre abans de seguir cap al nou destí. La següent aturada era en un poble on hi havia una esglèsia antiga, de la dominació espanyola i un convent de la mateixa data.

Façana de l'esglèsia i campanar

Exterior de l'antic convent, reconvertit en escola

Tot l'interior del convent és de llenya

Interior de l'esglèsia

Una vegada vists els interiors de cada edifici, vam partir cap a unes cascades que teòricament podíem nedar i tirar-nos. Dic teòricament, perquè una vegada vam ser allà, el guarda (o qui cobrava el "fee" de l'aparcament) ens va dir que l'aigua era ben marró degut a les pluges del dia anterior i que no es veia el fons, però que no prohibia el nedar o tirar-se.

Per arribar-hi primer de tot baixàvem per unes escales ben empinades i que no acabaven mai (jo pensava amb l'hora de pujar-les!).

Devallant cap a les cascades

L'esforç va valer la pena

Un entorn preciós

Una vegada al lloc, vam veure uns que nedaven i es tiraven. Vam decidir que també podíem tirar-nos, ja que hi havíem arribat!

Un botet Maria!

Ara tots dos!

Abans de saltar

Agafa arrancada!

Preparats pel salt

Una vegada eixuts i canviats, decidim anar a demanar preus per sortir de l'illa i anar a Apo island, i ens diuen que fins el divendres, inicialment, no tenen previst que hi hagi comunicació marítima. Només per vaixells més grans. Així que decidim llogar la moto un dia més i poder seguir visitant llocs d'aquesta illa.

El dimecres, 31 de desembre, agafam sa moto i partim direcció dos punts. Siquijor, a Filipines, és coneguda com una illa encantada. Alguns filipins no els hi fa gràcia anar-hi perquè tenen por de trobar-se amb els esperits que habiten l'illa. També, ens contaren que enverinaven a la gent per anar a la visita d'un curandero, i ell te donava una medicina que te curava (òbviament pactat abans per aquests). Quan ens ho van contar, semblava que encara passava, però realment, els curanderos que hi ha tenen alguns tipus de llicència de sanitat. Ja no tenen tanta llibertat, i menys per enverinar a turistes i visitants! Bé, un dels pobles que volíem anar a visitar era el més famós per aquestes coses. I on teòricament també podies comprar pocions i herbes curatives. Però no vam veure res d'això. Vam arribar al poble, vam rodar un poc, però res de res. Tampoc vam demanar (per si de cas!). Així que vam seguir el nostre camí, direcció al punt més alt de l'illa. El camí ens feia sentir com si estéssim enmig de la selva. Molt humit i no molt ample, però hi vam arribar.

El camí per arribar al punt més alt

Quan ets a dalt, tenen una torre per veure bé les vistes de tota l'illa, però actualment està "tancat" (hi ha un cartell que diu que no hi pugis, o que vagis alerta per pujar). És una estructura de ferro i li falten part dels escalons (no sabem si algú se'ls va endur, o simplement es van podrir i caure).

Curiosament a tots els escalons els hi falta el travasser d'enmig i el replà

Unes vistes precioses

Quan tornam a partir, decidim tornar anar al poble de "Maria", ja que de camí hi havia una cova i ens feia ganes visitar-la. Arribats a una intersecció, vam demanar quina de les dues direccions agafar per anar a Maria. Amb la que ens van dir, vam acabar a l'extrem oposat de l'illa on volíem anar. Vam decidir canviar de plans. No teníem ganes de recórrer mitja illa amb moto. Vam decidir tornar a cercar ses platges que ens havíem saltat el dia anterior.

Una estona de pendre sol

A l'entrada d'un Resort: Sorpresa! 70pesos per entrar! Sincerament no és car el que cobren, però quan passes per tot, acaben sent doblers!

Feia un mes que aplicaven una "ecotaxa" per passar

Crec que la platja tampoc és res de l'altra món

Abans d'anar a sopar (cap d'any) anam a veure la posta de sol a un lloc amb unes bones vistes. També és un resort, però aquest no fa pagar per entrar-hi.

Despedint el dia i l'any

Després de sopar, tornam a l'hotel per fer les motxilles i preparar la immersió que tenim preparada pel matí següent. Una bona manera de començar l'any! A les 22:30 ja dormíem. Així que l'any passat vam despedir l'any dormint.

La immersió de dia 1 de gener de 2015 va ser genial. Aquesta va destacar perquè vam poder observar durant uns minuts una tortuga. Estava a prop nostra i s'havia posat al fons, sense moure's. Quan va partir, vam continuar amb la immersió.

Un coco post immersió

Acabat el coco, cap a agafar el ferry direcció Dumaguete. A preparar la tornada cap a l'escola.

MARIA'S VERSION

Vam decidir nar a Siquijor sense saber massa cosa d'aquesta illeta. Simplement, per es parte que hi havia sembla que seria allà on menys hi pigaria es tifó, així que cap a Siquijor!!
Una vegada a s'illa, vam anar a un dels hotels més econòmics. Sa veritat és que s'hotel estava molt bé :). Vam haver de fer es dos primers dies pràctiament tancats dins s'habitació perquè plovia molt i no podiem fer res.
Però es temps es va arribar a aclarir. Vam llogar moto!!!! I vam partir a rodar illa. Siquijor, illa encantada (segons es filipns) i que a jo personalment me va encantar.
Coves, cascades, selva, pobles encantadors, immersions amb tortugues i gent encatadora és el que ens vam trobar. Una passada :)

Algunes fotos més:

Està fresqueta s'aigua!

Salagdoong Beach Resort

La "carn jove" del coco

Rehidratar-se després de bussejar

La felicitació que no vam enviar perquè dormíem!

Una cerveseta a mitjan capvespre

L'esglèsia de Maria

Alternatives a ses metzineres (1€ un litre)

Bye, bye 2014

Per tota l'illa hi havia camps d'arròs

Vistes des de la torre

1r pis del Convent

Ben enmig de la jungla

Uns escalons per arribar a la torre

Altres vistes de l'illa

Decoració a l'interior del convent

Autobús totalment tunejat

Després de la gran experiència amb els tauró balena a Oslob, vam tornar a la cabana, vam replegar les motxilles i vam anar a agafar un altre autobús direcció Dumaguete. Dumaguete ja no està a Cebu. Està a l'illa de Negros, concretament a la part anomenada Negros Oriental.

La previsió per la següent setmana era quedar una nit a Dumaguete i al matí següent partir cap a l'illa de Siquijor. Fer uns dies a Siquijor, i anar a Apo island, una illa molt petita i molt famosa pel busseig, per fer la resta de dies (uns 4 dies).

Vam arribar passat el migdia a Dumaguete, i com que a la cabana òbviament no havíem tingut internet, no teníem cap hotel reservat, però sí alguns mirats. Vam anar directament al que estava més a prop i hi vam quedar. Només era passar una nit. Sa veritat és que hi vam quedar per aquest motiu. Perquè era només una nit. Al quarto de bany quasi no ens atrevírem a entrar-hi i molt manco dutxar-nos!

Sa dutxa de s'hotel

Quasi no ens vam atrevir a entrar-hi

S'habitació sense finestres

Dumaguete és per jo, de les 3 ciutats que hem vist, la més interessant, la més guapa, on m'he sentit més còmode i a gust. No la vaig notar tan massificada com Cebu o Manila. No hi ha tant de tràfic. Bé, el tràfic és de bicicletes i tricicles, no de cotxes i això fa que la sensació sigui de menys tràfic.

Una de les visites de Dumaguete

Les coses que vam visitar les vam trobar molt interessants. En aquesta ciutat, pel que sembla de les poques a Filipines, tenen un passeig marítim ben polit.

El passeig marítim de Dumaguete

Quan vam passar per davant sa Catedral de Dumaguete va coincidir que hi havia una boda, i ja que hi erem, vam entrar a xafardejar.

Catedral de Dumaguete

Sa nuvia entrant tota sola a l'esglèsia

Maneres filipines de passar s'estona a missa

Un dels edificis de la Universitat de Silliman també era un lloc que recomanen visitar.

Un dels edificis de la Universitat

En aquesta ciutat hi vam fer el previst: el matí següent vam partir cap a l'illa de Siquijor.

Però pel viatge de tornada havíem de tornar a passar-hi, ja que el ferry que enllaça Negros amb Cebu surt de devora Dumaguete. Així que dia 1 de gener de 2015, acabat d'estrenar l'any, ja tornàvem a ser a Dumaguete. Aquesta vegada només amb l'intenció de descansar i preparar-nos pel viatge de tornada.

Aquesta vegada sí que havíem previst la nit, i vam reservar un hotel més modern (també era més car, però bé s'ho valia pagar un poc més!). El primer que volíem quan vam arribar a l'hotel, després de dues setmanes de dutxes amb aigua freda, era poder fer una bona dutxa amb aigua almanco teba. No feia falta que fos calenta. Així que justs arribats a l'hotel, directes a la dutxa. Sa primera va ser na Maria, i no li sortia aigua calenta. Vam telefonar a recepció per saber si hi havia aigua calenta. A la recepció van dir que sí, que era gratuita i que en un moment la tindríem a l'habitació. No acabàvem d'entendre a que es referia.

Aquesta va ser l'aigua calenta que vam tenir

Després de riure una bona estona amb l'aigua calenta i de continuar amb la ratxa de dutxes d'aigua freda, teníem ganes de menjar un poc, ja que no havíem dinat, però tampoc no massa, que havíem de sopar. Sa veritat és que havíem aguantat durant quasi dos mesos molt bé sense haver de recórrer al "menjar fàcil", però aquesta vegada hi vam caure.

El "dinar" de cap d'any

Ens havien contat que durant les festes de Nadal, i sobretot pel Cap d'any és molt típic tirar molts de petards i cohets. En aquesta ciutat vam trobar un carrer ple de paradetes de petards. Flipàvem com havien de vendre i fer explotar tot allò!!

Una de les botiguetes de petards i cohets

Hi havia almenys una vintena de botiguetes com aquesta!

Al mateix carrer hi ha els bombers!

El matí de dia 2, berenar a l'habitació (així ho fan en aquest hotel), un poc de vessa i cap a l'autobús. a veure com podíem arribar a Cebu. El vespre abans havíem anat a l'estació d'autobusos per sebre l'horari, però ens van dir que la línea amb Cebu estava anul·lada. Havíem de fer diversos transbords. Com que hi havía llibertat d'horari, només ens van dir que sortia cada 10 minuts, vam decidir començar la tornada damunt les 11, així fiavem arribar a l'escola com a tard a les 18 i encara arribàvem a l'hora de sopar (tanquen a les 19). Fins a l'estació marítima tot perfecte (uns 15 min). Però una vegada arribats allà veim una gran coa esperant per poder pujar al ferry. I la sortida era en una mitja hora. Ho vèiem un poc dificil, però no impossible (vist com permeten viatjar aquí, no m'extranya res!). Però no, vam haver d'esperar fent cua (sa veritat vam quedar a unes 10 persones de poder entrar) una hora i mitja. Una hora i mitja dret, poliscant alguna estona. Embarcats, partim direcció Liloan, al sur de Cebu. Allà havíem d'agafar un altre autobús direcció Cebu, però que no arribava a Cebu. A mitjan trajecte havíem de baixar i canviar de bus. Aquí, ens vam tornar a quedar sense seient, drets durant quasi 3 hores, i per sort meva (no per na Maria) amb aire acondicionat!

El motiu d'haver de canviar d'autobus es veu en el següent vídeo:

Passat el "pont", ens esperava una altra coa de més d'una hora. Per sort, la resta del viatge la vam poder fer asseguts tots dos (en un "non aircon").

Resumint, arribàvem a l'escola a les 20 del vespre. Havíem tardat 9h en fer tot el trajecte, però amb una bona experiència. A la conclusió que vam arribar, que el millor autobús per viatjar per Filipines, és el que pots seure (més o menys) còmodament. És igual si té aire acondicionat o no, o si diu que te wifi (de 4 que hem anat amb wifi, a 2 no ha funcionat).

MARIA'S VERSION

Ja fa dies que vam passar per Dumaguete... Es meus records només són un parell, lo "polida" que és sa ciutat comparada amb ses altres dues que hem visitat (Manila i Cebú), té passeig marítim i tot!!!! I òbviament es súper hotel on vaig haver de dormir sa primera nit :(((

D'aquests dos records només val la pena comentar-ne un amb un poc més de detall ;): sa fantàstica habitació. No teniem reservat cap hotel però sabiem que hi havia aquesta pensió a Dumaguete. Així que quan vam arribar a s'estació vam anar caminant fins a s'OK PENSION. Sa veritat és que el hall donava bones sensacions, es preu i es pati interior també així que vam pagar sense abans demanar per vuere s'habitació: FALL!

Vista del pati interior del 1r hotel ("No es oro todo lo que reluce"!)

Quan vaig entrar dins aquell "antro" me va agafar cosa, feia pesta (no tenia finestra) i a jo me semblava que estava molt brut!!! Després de remugar un poquet, en Josep, que li va bé tot, me va convèncer que allò estava mitjanament bé per passar un vespre... Així que això és lo que vam fer. Ara això sí, sa meva condició va ser arribar quan jo ja estigués quasi dormida i abans de despertar-me ja ser defora de s'habitació jejejeje. No vaig haver ni d'entrar a nes quarto de bany :))). Va ser només com un malson jajajajaja

Més fotos de Dumaguete: