Ja fa dos mesos que torn a ser a Xina, Enguany però, a diferencia de l’any passat, na Maria ha quedat a Menorca.
Partesc cap a "casa"
Durant aquest mesos no hi ha hagut moltes novetats. La més destacable, apart de la setmana de vacances a principi d'octubre, tal vegada va ser que durant tot el mes de setembre només tenia classe amb els alumnes de l’any passat i els que fan la assignatura optativa. El grup de nous estudiants fan instrucció militar durant tot el setembre i no comencen classe fins a l’octubre, després de la setmana de vacances de la festa nacional.
Durant un mes es fa la instrucció militar
A principis d'octubre hi ha una setmana de vacances per celebrar el dia nacional, encara que realment no és una setmana. Tenen vacances el dilluns, dimarts i dimecres però el dijous i divendres teòricament és lectiu. El que fan és moure la classe del dijous al dissabte anterior i la del divendres al diumenge. Així, durant una setmana tenen classe de dilluns a diumenge, i la següent, la tenen tota de vacances també, de dilluns a diumenge.
Al principi vaig mirar per anar a fer la setmana a Filipines, però ho vaig mirar massa tard i els preus d’avió havien pujat considerablement. El mateix me va passar amb Japó i Corea. Al final vaig decidir que tal vegada me podria moure per Xina, però els avions també eren molt cars durant aquesta setmana (aquesta setmana i durant la festa de la primavera al febrer, tot Xina fa vacances i està tot col·lapsat) i era impossible trobar un bitllet de tren des de diumenge fins dimarts (jo començava vacances el dissabte migdia). En part vaig pensar que ja rodaria per Xina un altre moment, ja que si fins dimarts no podia sortir de Ningbo (amb tren) perdia 3 dies de la setmana de vacances que tenia. Però una companya italiana que va estudiar el màster amb jo a Cardiff, enguany ha vingut a treballar també a Xina. Ella està a una ciutat que és una illa, Xiamen, a unes 6 hores amb tren de Ningbo (està ben davant Taiwan). A jo me feia ganes visitar Shenzhen i Hong Kong. I Shenzhen està a un poc més de 3 hores d’aquesta ciutat. Així que vaig començar a mirar possibilitats, connexions, hotels i en unes hores, ja tenia els trens comprats i els hotels reservats. Al final faria un dia a Xiamen, un dia i mig a Shenzhen, dos dies a Hong Kong i utilitzaria un dia per tornar a Ningbo (Shenzhen està a 9 hores amb tren de Ningbo).
XIAMEN.
El dimarts capvespre vaig anar a agafar el tren per anar cap a Xiamen. M’esperaven quasi 6 hores de tren. M’esperava trobar una estació de tren totalment abarrotada, però encara que sí que hi havia moltíssima gent, tampoc no n’hi havia tanta com m’esperava.
Quasi tots els seients estaven ocupats
Havia quedat amb ella que ens trobaríem a l’estació, ella me vindria a esperar. Com que arribava passades les 23, aquell dia vam anar directament a dormir. Apart, jo estava cansat després de 6 hores de tren i per arribar a casa seva hi havia quasi una hora de cotxe. Li vaig dir que podíem visitar el que ella volgués, que si hi havia algun lloc que li interessés visitar hi podíem anar. El matí següent vam anar cap a una terminal portuària per visitar una petita illa, Lieyu, que hi ha just devora. Però quina va ser la sorpresa que ens diguessin que no hi havia bitllets en tot el dia. Estava tot venut. Realment no ho va ser gens sorpresa, durant aquesta setmana és molt fàcil que passi això.
Jieyu, haurà de ser un altre dia la visita
Aquesta illa té edificis antics d’una colònia britànica que s’hi va establir i és un lloc molt turístic. Moltes de les persones xines a les que vaig dir que havia anat a Xiamen, me van demanar si havia visitat també aquesta illa. Vam quedar que ja tornaria un altre dia a Xiamen per poder visitar la illa. Vam passar al plan B, visitar la ciutat. La ciutat, apart del passeig marítim no té molts d’altres atractius, encara que va ser una ciutat que me va agradar molt comercialment xerrant. Té moltes botigues típiques, botigues realment xines i no només les internacionals que hi ha per tot. També, la Universitat de Xiamen és molt polida, encara que només la vam poder veure des de defora ja que tenien tancat durant aquesta setmana. Bé, vam començar caminant pel passeig marítim fins arribar a davant de l’illa. Des d’una banda es veu beníssim l’altra. Després, vam enfilar cap al carrer peatonal comercial.
Des d’allà, anàvem alternant entre els carrers dels voltants on hi trobàvem els comerços locals i no tant comercials fins arribar al nostre destí per dinar. Com que aquesta ciutat està en una illa és fàcil d’imaginar quin és el menjar típic, el peix i el marisc. Ens vam dirigir al “carrer del marisc” per demanar una safra amb llagosta, crancs i escopinyes vàries.
Entrada al carrer del marisc
El nostre dinar: llagosta, crancs, escaramerlans i escopinyes vàries
Pel capvespre, vam seguir visitant diversos racons de la ciutat fins que va començar a fer-se fosc i començàvem a tenir gana de nou. Ens vam dirigir a un carrer ple de botiguetes de menjar. Era sorprenent la quantitat de gent que hi havia congregada allà mateix! Per poder entrar al carrer hi havia que esperar que uns policies obrissin unes barreres, per donar preferència als que sortien del carrer.
Mentres sopàvem, una al·lota va venir a demanar per fer-se una foto. Després va venir el cambrer, que també volia una foto!
El carrer on vam anar a sopar, abarrotat fins dalt
Als xinesos els hi encanta fer-se fotos amb els estrangers
Al cambrer li vam caure amb gràcia
Després de sortir del carrer, vam anar a veure el passeig marítim. A l'altre banda de la ciutat fan espectacle de llums en els edificis. Després d'això, ja tocava tornar a casa, que el matí següent agafava el tren direcció Shenzhen.
SHENZHEN
El matí, direcció a l'estació de tren i enfilar cap a Shenzhen. Feia estona que me feia ganes visitar Shenzhen. És conegut com el "Silicon Valley" de Xina ja que la majoria d'empreses tecnològiques tenen la seva seu en aquesta ciutat. La meva intenció no era visitar la ciutat, sinó passejar-me pels diferents centres comercials de la ciutat completament enfocats a la tecnologia. Encara que el que me vaig trobar no era gens el que m'esperava. Shenzhen és coneguda com la ciutat on te pots montar un iPhone des de 0 (si saps el que necessites, clar!) a base de peces de recanvis. Pots anar comprant peça per peça i allà mateix la van afegint al teu nou mòbil.
Va donar la casualitat que el meu hotel estava just a 5 minuts dels grans magatzems de peces de mòbils i també del carrer peatonal dels centres comercials de tecnologia. Així que després de deixar les maletes a l'hotel vaig anar directament a un dels edificis on s'hi poden comprar recanvis i telèfons a bon preu. En principi, tots aquest mòbils són originals, encara que no nous. Són de segona mà o reacondicionats. Això sí, pots comprar capses noves de les marques més conegudes i ningú notarà la diferència entre un de nou i un de reacondicionat o de segona mà.
Munts i munts de telèfons
Mòbils rebutjats o esperant a ser reparats?
Capses buides
Quants iPads hi veus?
iPhones de colors!
Macbooks
Peces de recanvi
Expositor de totes les peces que venen
A part d'expositors petits especialitzats amb una o vàries peces (alguns només venen càmares de mòbils i altres peces internes) en els pisos superiors s'hi solen trobar tallers de reparacions i/o muntatges. Era increible veure com feien feina.
"Taller" de reparacions
Al matí següent, vaig decidir agafar un autobús i anar fins a un centre comercial on hi ha una botiga de Xiaomi, suposadamanent la més grossa de la ciutat. Així també vaig aprofitar per veure un poc la ciutat. En aquesta ciutat hi ha un parc amb "miniatures" d'arreu del món. Des de defora vaig poder veure la torre eiffel! També, caminant pels voltants vaig poder veure restes del tifó que va passar per aquella zona el passat setembre.
Arbres arrebassats
La resta del dia el vaig dedicar a anar per amunt i per avall dins els centres comercials. No sabies quan sorties d'un i entraves a un altre. Per dins estan tots comunicats. Realment ho notaves, perquè cambiava la temàtica! Passaves de veure ordinadors i peces vàries a càmares i objectius, i de veure càmares a veure cables, auriculars, carcasses.... Tallers de reparacions de mòbils a tallers de reparacions de càmares. I així tot el capvespre, fins que van tancar, devers les 20.
No hi ha excusa per no estar connectat!
Passadissos plens de botigues de carcasses i accessoris
Carcasses, carcasses i més carcasses
Càmares i objectius a molt bon preu (de segona mà)
Accessoris de fotografia
Ordinadors i accessoris
HONG KONG
Després d'anar a sopar i descansar de la caminada, tocava aixecar-se prest, agafar metro i passar l'aduana per entrar a Hong Kong. A les 7 deixava l'hotel i començava la darrera part d'aquest viatge, la famosa HONG KONG. Passar l'aduana és molt fàcil. Passes el control xinès, travesses un pont cobert i te trobes amb les aduanes de Hong Kong, menys de 20 minuts. Des d'allà, metro fins a la ciutat de Hong Kong, i cercar l'hotel. Els preus dels hotels a Hong Kong són exageradament cars.
Una habitació amb llit de matrimoni i un "quarto de bany amb dutxa" devers uns 50€, pot sonar normal, però crec que l'habitació és de les més fetes malbé que he estat, només superada per una que vam dormir a Dumaguete, Filipines. Bé, nomé hi havia de fer una nit, no passa res.
Si surts de Xina, entres a Hong Kong
A l'esquerra Hong Kong, a la dreta Shenzhen
Arribat a l'hotel, deixar la maleta i partir immediatament cap a visitar diferents indrets de la ciutat. El primer, vull començar pel que està més enfora, un buda immens que per arribar-hi s'hi va amb telefèric. Les vistes que ofereixen són espectaculars. Per arribar al buda, primer havia d'anar a una illa de devora Hong Kong, l'illa de Lantau. Per sort, s'hi arriba amb metro molt fàcilment.
Agafant altura
Des d'enfora es veu ja el buda
Un poblet completament comercial
Escales cap al buda
Després de visitar el buda i dinar al poblet que hi ha on et deixa el telefèric, tocava canviar d'illa. Aquesta vegada tocava el torn a l'illa de Hong Kong. Aquesta illa és la que està davant Hong Kong, i ofereix unes vistes espectaculars a l'skyline de la ciutat, sobretot per la nit, amb les llums dels gratacels. També, tenia diversos mercats que volia visitar i com que encara era prest per anar al cim de la muntanya Victoria, vaig anar a visitar el mercat de les juguetes, també a l'illa de Hong Kong. Però, com passa per tot, ja només hi queda el nom que identifica el mercat, realment s'hi pot trobar de tot el que el turista pugui comprar, majoritàriament falsificacions i imitacions.
De les poques botigues de joguines en el mercat de les joguines
Després de visitar aquest mercat, vaig començar a dirigir-me cap a l'estació del funicular (Peak Tram) que et puja fins a la cima, oferint una perspectiva de la pujada ben peculiar. El que no m'esperava va ser el que me vaig trobar.
Una petita cua d'una hora per poder anar a la cua de comprar el ticket del funicular
Ara ja només queda la cua per pujar al funicular, mitja horeta més
I després d'una hora i mitja, estic al davant de tot
La sensació de quan es miren els gratacels ben torts
Per sort hi vaig anar prest, i després d'hora i mitja, encara vaig arribar ben just a veure la posta de sol i l'encesa de les llums als gratacels. A la cima hi ha un centre comercial, que és per on surts del funicular. Ofereixen la possibilitat, pagant, clar, d'anar a la terrassa superior per veure les vistes de la ciutat. Si no vols pagar entrada, a una banda hi ha unes pendents que també van beníssim per seure i disfrutar de les vistes mentre es fa fosc
Mirador pels qui no paguen
Mirador pels qui paguen
Panoràmica des de dalt de Victoria Peak
Vistes nocturnes de Hong Kong
Ja era ben fosc, i encara quedaven coses per visitar. Però abans, havia de baixar!
I per devallar... Més cua!
Aquesta vegada va ser més ràpid, només una hora
A Hong Kong hi ha un famós mercat nocturn, el mercat de Temple Street. Però abans havia de tornar. Així que vaig revisar les coses que tenia apuntades per visitar i vaig decidir deixar aclarida l'illa de Hong Kong i el dia següent dedicare-me només a la ciutat de Hong Kong. Una de les coses que me feia ganes visitar de Hong Kong són les escales mecàniques més llargues. Aquestes ajuden a pujar per la pendent de la muntanya d'una manera més còmode, sobretot quan ho has de fer cada dia.
Mentre pujava amb les escales mecàniques vaig veure que passava pel Soho, barri on avui en dia hi ha tots els expats o emigrants que vieun a Hong Kong. Un bar em va cridar l'atenció, tenien Estrella i San Miguel!
I per descansar un poc...Cervessa d'importació
Endevinau quina me vaig demanar? No.. ni l'Estrella, ni la San Miguel! La de Nova York, que ja podia ser bona per valer més de 8€!
Una vegada descansat i abeurat ja tocava tornar cap a la ciutat de Hong Kong. Sopar i visitar el mercat. Aquesta vegada, per sortir de l'illa enlloc d'agafar el metro vaig decidir agafar uns dels vaixells que et creuen de banda a banda. Era quasi tan econòmic com el metro i així tenia la possibilitat de veure tan l'illa com la ciutat des d'una altra perspectiva.
Vistes de l'illa des de dins el vaixell
Anant cap al mercat vaig decidir aturar-me a fer un mos, i es veu que en general me vaig enredar molt per tot, quan vaig arribar al carrer on suposadament hi hauria d'haver el mercat, no hi havia res. Així que va tocar tornada cap a l'hotel cap a descansar, ja era prop de mitja nit!
El matí següent volia visitar diferents mercats que hi ha al llarg de la ciutat i també el passeig de les estrelles de Hong Kong, així que me vaig organitzar una ruta per anar des del mercat de més enfora i anar baixant cap a l'hotel cap al vespre, per agafar la maleta i tornar cap a Shenzhen. El matí següent tenia el tren de tornada cap a Ningbo.
Com que l'hotel estava just devora el passeig marítim vaig anar a veure el passeig de les estrelles, però oh, sorpresa! Estava tancat! Vaja, me quedava sense poder fer la foto a l'estatua d'en Bruce Lee, ni veure la mà d'en Jackie Chan. Els dos únics actors xinesos que conec.
Vistes diurnes de l'illa de Hong Kong
Resignat, vaig anar cap a començar la ruta per veure els diferents mercats, però un cartell me va cridar l'atenció. Jardí de les estrelles, a pocs centenars de metres. Provarem, no hi ha res a perdre.
BINGO!
Les marques de les mans de Jackie Chan en el Jardí de les estrelles (té les mans més petites que jo)
L'estrella per Bruce Lee
L'estàtua en record de Bruce Lee
Després de visitar i veure que no reconeixia cap altra estrella, vaig començar la meva visita de mercats. Hi havia el mercat dels peixos, el de les flors, el de les dones, el de les bambes i tornar a provar amb el de Temple Street. El de més enfora era el de les flors, però pel camí vaig aprofitar i visitar el dels peixos. Això de "mercats" és un carrer on quasi totes les botigues són de la mateixa temàtica. En aquest carrer quasi tots venien peixos, però també n'hi havia d'altres mascotes.
Venta de peixos en el carrer del mercat dels peixos
Després de veure totes aquestes botigues, seguia cap al carrer de les flors. Idò sí, una botiga devora l'atra venent plantes.
Una cosa molt curiosa que vaig trobar va ser que un dels ponts per moure's facilment entre carrers estava completament envaït per dones musulmanes que venien menjar a altres dones musulmanes i menjaven allà mateix.
Pont completament ocupat per musulmanes que venen menjar i mengen
Alguns dels mercats, però dels típics, amb paradetes, no sabies ben bé on començava un i on acabava un altre. Era una successió de paradetes venent tot tipus de coses. Però aquesta vegada tocava el mercat de les dones.
Vistes des de dalt d'un dels mercats
Roba per dona en el mercat de les dones
Però....
Realment s'hi troba de tot, no només roba de dona
Una de les coses famoses de Hong Kong són també les cartelleres amb llums de neó que anuncien els comerços.Avui en dia ja no n'hi ha tants, però encara és possible trobar carrers plens de cartells.
Impossible perdre's amb tota aquesta cartellera!
Per casualitat vaig entrar dins un edifici (vaig veure que posava que era un centre comercial) i volia saber que hi devien vendre en aquest centre comercial. Idò, era un paradís pels "frikis" de les figuretes.
Quantes figures hi ha?
Després de rodar un poc per aquests mercats, vaig partir cap al mercat de Temple street, ja la darrera visita programada a Hong Kong. Era un mercat més, ple de xorradetes, falsificacions i còpies de qualsevol cosa inimaginable. També hi havia paradetes "sexshop" enmig del carrer!
Diferents formes de memòries
Ara ja només quedava tornar a l'hotel, agafar maleta i tornar a fer tot el camí de tornada fins a Shenzhen. La setmana de vacances s'acabava i havia de tornar Ningbo. Tot el día següent el vaig fer viatjant amb el tren des de Shenzhen fins a Ningbo (9h).
El matí a Shenzhen per anar a l'estació del tren
ALTRES FOTOS:
NINGBO
Després de dos mesos.... Arribat a Ningbo!
Les pluges que van arribar del tifó
Un dinar amb la companyia d'ex-alumnes
Una de les habitacions dels alumnes preparada per rebre els nous estudiants
Presentació dels professors del departament de Turisme
Festa de benvinguda als nous alumnes
No t'hi posis de peus!
Durant un mes, instrucció militar
Darrer dia d'instrucció militar
Tot apunt per tornar a començar les classes
El complexe residencial on hi ha casa meva
Una tortuga al super, segurament per fer alguna sopa
Aquest no és ibèric!
Medusses
Més medusses
Churros!
XIAMEN
Ostres abans d'obrir
Preparant perles per fer collars, anells..
Un bon nombre de perles!
Curiós nom de botiga
Un xubequet dins el bus!
Dels millors mangos que he provat!
Les safres abans de ser cuinades
iPhone, iPad o Samsung?
Pantalles i carcasses
Efectes del tifó
Botiga de Tesla al segon pis d'un centre comercial
Efectes del tifó o de la deixadesa humana?
París o Shenzhen?
No tot són darrers models!
Micros, altaveus i varis
Tot tipus de càmares
Preparant capses d'auriculars "originals"
Venta de telèfons mòbils
Botiga de mòbils (possiblement reacondicionats)
Fins i tot els producte d'apple tenen un gran mercat aquí
Xiaomi
Capses buides, per poder omplir-lo i tenir una producte "nou"
Viders per a les pantalles
Decorant una funda a mà
I després de comprar el mòbil i la capsa, què millor que una bossa?
Aquí arreglen de tot
Segurament aquestes capses van plenes de telèfons
HONG KONG
Flamenco Dance Centre
Autobús de dos pisos, herència de la dominació britànica
Patí interior de "l'hotel"
Edifici de Hong Kong
Or
Arribant al carrer del mercat de les flors, una botiga d'arbres de Nadal
Venta dels darrers iphones (no feia ni dues setmanes que havien sortit a la venta)
I love HK
Cartells a cada carrer anunciant els comerços
Un dels carrerons devora els carrers principals
Momoply, Momoney, però no Monopoly
Ni dotzenes ni mitges dotzenes, 7, 8 o 9 ous a 10元 (1,25€)
Venta d'armes d'imitació
En aquest carrer hi havia les botigues de llums
