jueves, 30 de abril de 2015

La darrera setmana, tot acaba

Acabat el descans a platges i illes, encaminam ja la darrera setmana d’aquesta aventura a Bangkok. Allà ens plantejam comprar-nos algunes coses, per substituir la roba que hem anat deixant pel camí. També visitar alguns dels llocs famosos.



Arribam el divendres 17 a Bangkok i ens dirigim a la zona de Khao San road, famosa per ser la zona de backpackers (motxilers) i amb allotjaments econòmics. Avui en dia hi pots trobar de tot ja. S’ha convertit en una  famosa zona turística de Bangkok, totalment enfocada als visitants d’aquesta ciutat. Aquest carrer, és també famós per sortir a la pel·lícula de “The beach” (La playa). Després d’anar al nostre hotel, aquesta vegada sí que en teníem de reservat, vam començar a explorar la ciutat. El primer que vam visitar va ser aquest famós carrer. Tot ple de tenderetes de camisetes majoritàriament i bars. Tots esperant que hi vagi un turista a demanar el preu, per segons després afegir, “for you my firend, discount” (per tu amic, te faré un descompte"). 

Khao San de nit

Després vam seguir caminant en direcció al Palau reial i a un parell de temples famosos. Pel camí ens vam aturar a dinar a un lloc on ells no ens entenien a nosaltres, ni nosaltres a ells, però vam aconseguir menjar! Feia una calor insuportable. Moltíssima humitat que es transformava en unes suades que deixava sa camiseta popa. 


Teulades del Palau Reial

El Palau Reial tancava l’entrada a les 14:30 i aquí no només na Maria no podía anar amb calçons curts, jo tampoc. Tothom havia de dur calçons llargs. Però ja era tard, i aquell dia no podia ser (a part que cap dels dos duiem calçons llargs!). Vam decidir visitar un temple que hi ha just devora, el Wat Pho, o el temple del Buda reclinat. És un temple molt gros, i famós pel seu buda de 4 o 5 metres de llarg tumbat.

El famós Buda estirat

Després d’aquesta visita vam tornar a l’hotel, a descansar. Entre les 12h del viatge del vespre i la calor de Bangkok, estàvem bastant cansats.

Dissabte vam anar a visitar el mercat de cap de setmana de Chatuchak. Pel que havíem llegit, un mercat molt gros, amb moltíssimes oportunitats de baratures i lloc obligatori per regatejar. Jo en vaig quedar un poc decepcionat. Pot ser sí que abans fos un lloc d’ofertes i regatejos, però crec que això ja ha canviat o està canviant. Ara hi comença a haver molts d’espais de nou disenyadors, i coses sa veritat molt xules, però òbviament, no econòmiques ni per regatejar. Està clar que encara hi queden paradetes on regatejar, però no és el que jo pensava. Això sí, ple de gent per tot!

Quan ja n’esteim cansats de rodar per aquest mercat, decidim anar a un famós Mall on també es pot regatejar i trobar còpies d’aparells electrònics i de roba. Allà volem mirar còpies d’iphone 6 plus, i si ens convencen les característiques, dur una jugueta (o dues!) cap a Menorca. Per descomptat, sabem que no podem esperar trobar un mòbil amb les mateixes característiques que l’original, però almanco cosa que si assembli per passar l’estona! Ens n’ofereixen un que les especificacions posen que té 128gb, però el venedor ens diu que no, que no és cert (tampoc ens ho crèiem!) però sí que en tenia 64gb. El venedor ens dèia que el podíem creure, que ell mai deia mentides i que per això ens reconeixia que no tenia 128 gb.  Després de mitja hora de demanar, negociar i devallar preus, ens n’enduim dos. 100€ cada un. No és una ganga, és un preu de mòbil de baixa gama, amb pantalla grossa. Quan arribam a l’hotel, el primer que faig és connectar el mòbil a l’ordinador, per veure com funciona, quines característiques reals li puc veure i tenir un poc més d’ideea del que acabam de comprar. Era una còpia boníssima de l’iOS, però feta des d’android. Però quan vaig mirar l’estructura de carpetes i capacitat, vaig veure que només tenia 2gb! Això sí que no! Cercava una còpia. Havia demanat un còpia. Però no amb mentides. Els de la botiga ja ens havien dit que ells no feien devolució dels diners, només tel canviaven per un altre. No m’importava. El diumenge teníem previst anar a passar el dia a un mercat flotant, però ho canviam per recuperar els diners. No acceptàvem ser estafats d’aquella manera. Ens presentàrem a les 10 al centre comercial i d’allà no ens fiàvem moure fins recuperar els diners. Al principi, el mateix venedor que ens estava diguent tot el temps el dia abans que ell mai mentia, estava nirviós, ens deia que ells no retornaven els diners, li vam dir que d’acord, però que volíem la còpia de 64gb que ens havien venut, sinós que ens tornessin els doblers. Passada mitja hora, ens van tornar els diners, oferint-mos abans altres mòbils (còpies també) a canvi. Aquesta vegada havíem agafat l’ordinador per comprovar la capacitat al moment per si ens oferien un altre mòbil. Res, tots eren de 2gb. Vam dir que res. No volíem cap còpia amb tan poca capacitat. 

Amb els diners dins la butxaca una altra vegada, tornam cap a l’hotel a reprogramar el diumenge, ja que no hi havia temps per anar al mercat que havíem programat. Cercam un poc i en trobam un que està més devora Bangkok. No és molt gros, però està bé, almenys podem veure un mercat flotant. 


Dinam per allà i després feim una volteta. Hi havia una banda de música popular, i vam xerrar una estona amb ells i vam sonar un instrument. 

Quasi la contracten per sonar amb ells

Ens quedaven 3 dies a Bangkok i  vam decidir repartir un poc què visitar. Volíem visitar Chinatown i alguns mercats. Recórrer el riu i veure Bangkok des del riu. Ja decidiríem si visitàvem el Palau Reial, i deixar el darrer dia per estar amb tranquilitat i fer les darreres compres. 


Al final, ja estàvem un poc cansats de tant de Bangkok, ens hauria agradat anar a una altra banda, però el dijous havíem d’agafar l’avió cap a Dubai, no podíem partir enlloc. Així que vam disfrutar del que ens oferia Bangkok i de les seves facilitats. Deixàvem el Palau Reial i altres visites per un pròxim viatge!



Maria’s Version

Vam decidir que fariem 6 dies a Bangkok i sa veritat és que al final es va fer llarg. Una vegada teníem totes ses compres fetes (no haviem comprat res per ningú encara, així no haviem de carregar més trastos a sa motxilla) no hi havia massa cosa a fer.
Desastres de per aquí... bàsicament es mòbils!!! I que no vam anar al Palau Reial, perquè era molt car i ja era es final del nostre trajecte... 



DUBAI

A Dubai hi arribam el dijous migdia després de 6h de vol. Hem recuperat dues hores de les 7 que havíem guanyat a l’anada. Ja només estàvem a 2 hores de distància amb Espanya. A Dubai ens esperàvem una calor pitjor que la de Bangkok, però ens va sorprendre molt sortir del metro i no tenir quasi bé calor. 

L'hotel no tenia res a veure amb els que havíem estat fins ara!

Després de deixar les coses a l’hotel ens dirigim directament a veure l’edifici més alt del món i disfrutar de l’espectacle d'aigua que realitzen a davant. Si a Singapur en vam veure un d’espectacular, aquest és també molt espectacular. Molt diferent, però molt espectacular.



El mall que hi ha devora, també és molt espectacular. Ens havien comentat que a Dubai ens preparéssim que tenen les coses molt cares. No és que tenguin les coses molt cares, és que només venen coses cares. A la botiga de Samsung, per exemple, les fundes que ofereixen pels nous models de mòbil són de Mont Blanc o fundes forrades de pedres de Svaroski. Això està clar que és car, però ho és allà i per tot!

L'espectacle d'aigua i llums defora del mall és espectacular



Un dels 3 espectacles que vam veure i van posar una cançó en castellà

El divendres, decidim visitar diferents zocos de la ciutat. Arribar fins a la Palm Jumeirah i anar al centre comercial on hi ha una pista de ski. La primera sorpresa, els divendres el metro no funciona fins les 13:30! I la majoria de botigues estan tancades! Arribam caminant fins al primer zoco, totalment dedicat als turistes, on hi venen records, mocadors, camies,… Al següent, el zoco de l’or, ja hi arribam amb el metro, i amb les poques botigues que hi ha obertes, flipam amb la quantitat d’or que hi pot haver en uns espais tan petits! Us puc assegurar que seria dificil trobar alguna cosa per devall dels 100€, i quasi tot està a partir de 500€! Impossible comprar res, almenys no amb el nostre pressupost! 


Aquí també està ple de persones que t’ofereixen còpies de marques famoses. Tot el temps s’atraquen i et diuen “you want watch? Rolex? Omega? Any my friend!” o també amb bosses per dona. A un li vam dir que sí, per saber els preus que demanaven aquí i comparar-ho amb els de Bangkok. El que no esperàvem era on ens van dur. A Bangkok ho trobes al mig del carrer, un tenderete i allà mateix pots veure, tocar, i negociar. A Dubai, ens van fer anar a un primer pis. Allà, esperar que un vingués amb la clau i obrís. 2 portes. Una semblava blindada i tot! Càmares de vigilància cap a les escales. Feia por quasi estar allà dins! Òbviament no en vam comprar cap, i menys pel preu que demanaven per un “Rolex” que ni tan sols podies nedar. El preu era 70€. Vam sortir d’allà dins i vam anar cap al següent zoco: espicies i fruits secs.

La mescla d'olors i colors és fascinant en aquest zoco

Ja era prou tard, i tocava anar a dinar. No teníem molta gana perquè el matí havíem aprofitat el buffet lliure de berenar, però no hem de perdre cap panxó! No se qui pensava que passaríem gana per aquestes terres… Per dinar ho tenia molt clar. Aquí tocava provar la carn de camell. Havíem vist un restaurant que oferíen hamburguesa de camell i altres variants, i allà vam anar. Un plat d’arròs amb carn de camell (mo mare me demana si no esteim farts ja de menjar arròs!) i una hamburguesa de camell amb formatge. Molt bona sa carn! Vam xalar moltíssim menjant aquells plats! 




Ja era bastant tard, i encara quedaven llocs per visitar. Havíem de reduïr sa llista. No podia ser tot. Vam decidir anar a la palmera i anar al mall per verue la pista de ski interior. Ho vam fer ràpid, ja que era hora de tornar cap a l’hotel, agafar motxilles i direcció a l’aeroport. 

Hotel de la Palm Jumeirah


Impressionant totes les coses d’aquesta ciutat. No estaria malament viure aquí!!

Ara mateix, esteim a 3 hores d’arribar a Barcelona. Aquesta és la darrera entrada d’aquesta aventura, però de segur que no la darrera aventura! Nosaltres hem disfrutat moltíssim compartint la nostra experiència. Esperem que vosaltres també l’hagueu disfrutada des de la distància. 


Si algú s’anima a visitar algun d’aquests països i vol algun consell o recomenació, que no dubti en demanar el que vulgui. Intentarem ajudar a resoldre els dubtes! 



Maria’s Version

Enimorada totalment de Dubai. Sa seva cultura, que encara que sigui molt restrictiva no sé perquè té una cosa que m'enganxa; ses postes de sol al desert, que és com veure sa lluna perquè es sol es queda totalment blanc; es menjar que boníssm; i que és una ciutat super neta i polida m'han deixat totalment sorpresa.
Només hi vam poder fer dos dies però ja en vaig quedar encantada. No m'importaria partir cap allà!

Més Fotos:

Wat Pho













Mercat flotant
















Passejant pels canals








Chinatown













Dubai






















P.D. El passat dissabte 25 aterràvem a Menorca. Hem arribat bé i tot ha anat molt bé com heu pogut comprovar al llarg dels relats