Cap a Tailàndia!

Una vegada dins l'hotel bus, partíem direcció Koh Kong. Un poblet camboià al sud oest del país que fa frontera amb Tailàndia. Descansar, preparar Tailàndia i conèixer un poc més d'aquesta cultura khmer.

Us podeu creure que no vam trobar el que cercàvem?

A Koh Kong vam visitar unes cascades i un bosc de manglars. No és que fos el més espectacular del món, però menys ho era quedar a l'hotel o pel poblet (ja hi havíem rodat dos dies!).

Sa veritat és que esperàvem més d'aquest poblet, i per això vam decidir passar abans del previst cap a Tailàndia. 

A Koh Kong, a les farmàcies, pots comprar medicines (a l'esquerra), canviar divises (taulell central) o comprar tabac (prestatgeria de la dreta)

A la frontera ens vam endur una desgradable sorpresa. Nosaltres vam creuar el dia 29 de març, ens quedaven 26 dies per la tornada, així que teòricament amb el visat inicial de turista de 30 dies ens havia de bastar. Però el que no sabíem era que si creues la frontera caminant només et dónen 15 dies de visat. Si arribes amb avió tens 30 dies de visat. Així que ja podeu suposar la nostra cara quan vam veure que només teníem visat per estar al país fins dia 12 d'abril. Ens faltaven 11 dies de visat per poder agafar l'avió dia 23! Bé, com que teníem temps, vam decidir que ja seria un problema que resoldríem més envant. Òbviament, aquest imprevist ens va fer canviar al moment tot el que havíem planejat per fer a Tailàndia. El 9 d'abril (15 dies per dia 23) havíem de ser sí o sí a prop d'una frontera o d'una oficina d'immigració per resoldre el nostre cas.

El trajecte des de Koh Kong fins a Chiang Mai, amb aturades a Trat i Bangkok per canviar d'autobús, ens va dur unes 20h. 

Arribàrem de bon matí a Chiang Mai, i vam esperar un poc que es despertàs sa gent. Necessitàvem trobar lloc per dormir, però molts dels GuestHouse estaven encara tancats. Una vegada instal·lats, a passejar pel poble. Nosaltres estàvem a la Old City. Aquesta ciutat té més de 300 temples, òbviament no els vam visitar tots! De fet en vam visitar uns quants només. Després de visitar els dos temples més famosos de la Old City i dinar vam tornar a l'hotel. Va caure un bon xubec! Es veu que al bus amb el que havíem anat de Bangkok a Chiang Mai no havíem descansat del tot bé. El fosquet vam sortir a passejar un poc més i trobar algun lloc per sopar.

Al matí següent vam llogar unes velos i vam decidir recórrer la ciutat. Vam visitar diferents llocs i vam acabar en un temple on hi feien un "MonkChat". Això és que durant dues hores al dia, pots anar a seure amb els monjos i demanar-lis el que vulguis sobre la religió budista. Òbviament, és per ells practicar l'anglès. Però ens vam trobar que en aquell moment començava un curs de dos dies de meditació. Vam estar a punt de quedar-hi i fer el curs, però finalment vam decidir no fer-ho. Havíem de tornar a l'hotel a fer maleta; havíem quedat el vespre amb una alemana per anar a veure un show; ja teníem l'hotel pagat... Massa coses per improvisar. A més, dos dies de meditació!!!! Vam tornar cap a l'hotel i preparar el dia següent. El vespre vam anar a sopar amb un americà i l'alemana, n'Antonia, amb la que després vam anar a veure un "cabaret" de LadyBoys. Va estar bé, va ser divertit i vam riure molt! Encara que una estona me van apurar un poc!

A un(a) es veu que li vaig caure amb gràcia!

Són dones o homes?

Un resum de l'espectacle

Pel següent dia teníem una excursió prevista a "Wat Phrathat Doi Suthep", lo que ve a ser, un altre temple. Aquest, té la característica que està dalt una muntanya, i té una estupa d'or impresionant, tota enrevoltada d'imatges de Buda. També, a defora hi ha camapanes, i diuen que si les toques te dóna sort.

Les escales per accedir a Doi Suthep

La estupa d'or

Si toques aquestes camapnes, tindràs sort!

De tornada, ens vam aturar a unes "cascades" que venien de camí. Es notava que esteim a l'època seca. Devallava aigua, però molt molt poca. Quan és impressionant, deu ser quan devalla carregat d'aigua. Nosaltres havíem agafat els banyadors, però ni ens el vam posar. No hi havia on nedar! 

Les "waterfalls" mig eixutes que vam anar a veure.

Aquest dia vam coicnidir amb una russa i dos espanyols més. I vam fer el dia amb ells, i per coincidència, el vespre vam anar a sopar al mateix lloc amb la russa, amb na Sofia.

Una de les coses que ens feia moltes ganes, sobretot a na Maria, era anar a veure elefants, anar damunt i entrar al riu amb ells. Vam estar mirant un poc per internet, i ens vam trobar una pàgina on expliquen com ho fan per fer que un animal de 5 tones obeeixi a un persona de 80kg (o menys!). És una tècnica que es diu "Pajaan" i segons expliquen a "Turismo responsable" és:

"El Pajaan es una práctica de “adiestramiento” de elefantes que se lleva a cabo en Tailandia desde hace muchos siglos y que desafortunadamente (para los elefantes) ya ha llegado a formar parte de la cultura de este país.

La finalidad de este adiestramiento es la de “quebrantar el espíritu” de los animales para que se conviertan en seres sumisos y totalmente incapaces de desobedecer a las órdenes de los humanos.

¿Qué es lo que pasa exactamente? Los jóvenes elefantes de unos 4 años de edad son separados de sus madres (algo que de por sí ya es muy traumático), luego encerrados en jaulas donde no pueden ni moverse y durante un periodo de entre 4 y 7 días golpeados repetidamente con palos que llevan clavos afilados.

Cuantos más se intenta rebelar el animal más golpes recibe. Y para que el tratamiento sea más efectivo, los “entrenadores” pegan al elefante en sus zonas más sensibles: orejas y ojos (algunos animales acaban ciegos). Como si todo esto no fuera suficiente, a los elefantes no se les da ni de comer ni de beber y son sometidos a privación del sueño para que el proceso resulte aún más traumático."

A Chiang Mai, i crec que per la resta de Tailàndia també, hi ha centres de recuperació, on el que fas amb les visites és donar-lis de menjar, jugar amb ells al fang i després fer-los net. No hi ha cap demostració de res, els elefants no estan fermats, van i venen lliurement. Te'ls posen a llocs per poder interactuar amb ells, però no amb maltractaments ni res per l'estil.

Així que ho teníem clar, no volíem fomentar el maltractament animal i no visitaríem un lloc on es pogués fer mal a aquests animals. Va ser un dia fantàstic!

Alimentant elefants

Després de la visita dels elefants, decidim donar per acabada la nostra estada al nord de Tailàndia. Deixam coses per veure, però també necessitam descansar i no fer res. Decidim començar a baixar cap al sud, i arreglar el tema del visat des del sud. Posam direcció cap a les platges d'arena blanca, aigua turquesa i acantilats increïbles, però això si: plenes de turistes! 

A mig camí de Bangkok decidim fer una aturada a Sukhothai, una ciutat amb uns temples antics molt espectaculars i polits. Vam decidir anar a fer-hi una visita. No sabem si és pel temps que dúiem visitant temples; per la calorada que feia; o per veure-ho després d' Angkor Wat. Però no ens va semblar absolutament res de l'altre món. Si ets només a Tailàndia, pot ser si està bé anar a visitar-ho, però després de veure Angkor Wat i tots els altres temples de Siem Reap, no ens va cridar gens l'atenció. Fins i tot vam trobar cara l'entrada! (L'entrada val 100bht, uns 3€ i poc; a Angkor vam pagar 80€ per 3 dies, que també és cara, però disfrutes). Ja ho tenim decidit. Prou temples! A partir d'ara només sol i platja. Res de temples ni budas fins tornar a anar a Bangkok, la darrera setmana abans de partir cap a Dubai.  Posam direcció a les platges del sur!

Qualsevol hombra anava bé per esperar!

MARIA'S VERSION

Després d'un dia molt llarg de bus vam arribar a Chiang Mai. Sa veritat és que no ens haviem mirat massa cosa de Tailàndia però per tot recomanaven anar a n'aquesta ciutat. Així que cap allà vam partir. I allà vam trobar temples, temples i més temples.

Se'ns va presentar una gran oportunitat de fer un curs de dos dies de meditació per només 15€ (amb es vespre i es menjar incluït!), però era massa hora per hora i vam decidir que no.... Després, quan hi pensava, no m'imaginava a jo allà asseguda tanta estona i intentant no pensar en res jejejeje. Però així i tot, és una assignatura pendent! Sa pròxima vegada que tornem a Chiang Mai en farem un de curs d'aquests jejejejeje.

Una experiència que sí vaig poder fer realitat va ser nar amb els elefants!!! Jo tenia moltíssimes ganes d'anar a una excursió que te deixen menar s'elefant. Però en Josep, que abans de fer res sempre es mira tots es pros i contres, va trobar una informació molt valiosa. Tots es centres que te deixen pujar damunt un dels animals és perquè han o estant maltractant s'animal. Així que després de llegir i veure un parell de videos (que fins i tot me van treure unes quantes llàgrimes) vam decidir anar a un centre on només te deixen interectuar amb ells i on es suposa que tracten així com es mereixen aquests animals espectaculars. Va ser una de ses millors experiències per jo! Vaig disfrutar com una filleta petita. A més, no vam anar al centre més famós (que ja reb ajudes d'Estats Units i tot) vam anar a un que només està obert de fa un any i el duen una família de Tailandesos super amables. Vaig estar contenta de poder ajudar a n'aquesta gent també (amb es doblers de sa meva entrada).

Més fotos:

En van elegir un del públic per pujar a l'escenari

La estupa recoberta d'or

Una filleta vestida amb el vestit típic i que no és a escola