viernes, 27 de marzo de 2015

Singapur, vist i no vist

Havíem agafat un bus ben prest, a les 7:30, per arribar prest a Singapur i ben aprofitar es dia. Es planning era senzill, no teníem previst fer moltes coses. Anar a veure Marina Bay Sands  (sobretot de nit) i alguns centres comercials, que diuen que són espectaculars. Es connecten un amb l’altre per davall, no fa falta sortir al carrer per canviar de centre comercial.

Jo ja m’havia pres sa meva dosi de totes ses coses que teníem, màniga llarga, calçons llargs,… Tot apunt per fer 4h d’autobús amb s’aire acondicionat a tope. Fins arribar a la frontera, més o menys bé. Duiem 4h així que entre atravessar i arribar fins a Singapur,  a lo millor una horeta més. Però no! A ses cues d'aduanes de Singapur, per aconseguir el visat, hi vam fer quasi bé dues hores! Aquelles cues no avançaven ni que les empenguéssim!!

Sortim, anam a la part dels autobusos, i sorpresa! El nostre autobús (òbviament) havia partit. Érem almenys 10 persones del mateix autobús que havíem quedat tirades a la frontera, sense vehicle per arribar al centre de Singapur. Jo, amb les 4h de viatge i l’haver de fer dues hores dret, me notava més malament, però encara ens faltava un tros. Havíem calculat arribar a Singapur devers les 12, però eren les 14 i encara no havíem sortit de les aduanes. Va passar un autobús de la mateixa companyia i vam anar a demanar-li que ens baixés. De tot d’una ens deia que no, que no era el seu problema, que ell tenia els seus viatgers i no es podia fer responsable de noltros. Tampoc volia telefonar a la seva companyia, ens deia que hi telefonàssim nosaltres. Al final ens va demanar si ens importava anar a una altra aturada dins Singapur i com que realment ens era igual, ens van posar a una altra companyia.

La policia avisa dels crims que passen pels voltants

Quan vam arribar a Singapur el primer que vam fer va ser anar a un centre comercial per trobar wifi. Havíem mirat com arribar a l’hostal des de l’aturada de la nostra companyia de bus, pero des de la nova aturada no sabíem com arribar-hi. També, eren quasi les 16 i no havíem dinat. Jo estava que me queia, i me notava febrós (i necessitava pendre-me alguna cosa!). Com que no hi havia manera d’agafar wifi i jo no tenia ni força ni ganes d’anar per amunt i per avall amb les motxilles cercant autobús, vam decidir agafar un taxi i així arribar còmodament a l’hostal. Inicialment, havíem pensat arribar i partir a dinar o passetjar, però com que les aduanes de Singapur ens van endarrerir amb el nostre pla inicial i amb el cansament que duia a damunt, vam decidir quedar a l’hostal, i devallar cap a Marina Bay més tard, ja cap al fosquet, per poder veur com es pon es sol, i s’encenen els llums. 

Així com a Malàsia el trasnport era molt econòmic, a Singapur no ho era gens. 

Quan l’ibuprofeno va fer el seu efecte, vam decidir partir. Arribats a davant del majestuós (i luxós) hotel, ens vam quedar sorpresos amb la quantitat d’edificis que envolten el llac. A Singapur ens va sorprendre molt la quantitat d’occidentals que hi vèiem. I on més en vam veure va ser al voltant del llac, tots practicant esport. Una cosa molt curiosa.

Just sortir de l'estació de metro et trobes amb aquestes vistes

Com que era prest per l’espectacle d’aigua i llums, vam caminar un poc i vaig aprofitar per fer fotos de tots els voltants. 






A l’hora que començava l’espectacle ens trobàvem un poc enfora, així que ens va tocar, no córrer, però sí caminar ràpid. Vam poder veure quasi tot l’espectacle. Baix el meu punt de vista, tampoc és una gran cosa extraordinària. Està bé, però tampoc no és “lo más”. Després de l’espectacle havíem decidit que havíem de sopar i tornar cap a l’hotel. No feia falta fer més esforços dels necessaris. 

Les vistes a la nit són espectaculars

Pel dia següent, havíem previst visitar una sèrie de centres comercials, i al vespre agafar el tren de mitjanit per tornar a Kuala Lumpur. Però jo no me trobava en condicions de caminar tot el dia, amb aires acondicionats per tot. Com que no pensàvem comprar res, vam decidir fer el viatge de retorn. Per sort, aquesta vegada les aduanes de Singapur no ens van dur més de 5 minuts passar-les i entrar a Malàsia. Una vegada dins l’edifici d’aduanes de Malàsia i amb el segell posat, trobam dos camins. No sabíem quin havíem d’agafar. La tornada vam decidir fer-la pel nostre compte, no amb una companyia d’autobusos, almanco no fins després de les aduanes. Ara ens faltava això, arribar al centre de la ciutat, Johor Barhu (JB) i agafar un autobús per arribar a Kuala Lumpur.

Vam agafar el camí que no tocava. Vam anar a demanar a dos policies com ho podíem fer per anar a agafar l’altre camí, i ens van indicar seguir per un passadís i tornaríem a trobar els mostradors per passar el control de passaports. I així ho vam fer. Quan vam ser allà, ho vam explicar a l’agent del mostrador i ens va dir que sí. Ens va demanar els passaports i ens els va tornar sellats. Pensàvem, un altre segell d’entrada? Però no, ens acabava de “treure” de Malàsia. Havíem tornat  creuar sa frontera. Els policies no ens havien enviat on tocava! A lo millor no ens vam entendre. I ara com ho havíem de fer? Sort que hi havia un mostrador, i vam anar a explicar-ho a l’agent que hi havia allà. Però la solució que ens donava no ens agradava gens. Ens enviava a Singapur una altra vegada. I allà tornar a creuar la frontera i tornar enrera. QUÈ ENS PROPOSAVEN??? Tornar a fer dues hores de cua per tornar enrera? Havíem de perdre tot el dia anant d’aduanes en aduanes i creuant països com si res? Li vam insistir un poc que allò no era viable, que no podíem, que havíem d’arribar quan abans millor a Kuala Lumpur. Al final, ens va enviar al cap d’immigració. Si el cap ens concedia l’anul·lació de la sortida del país, podríem continuar el nostre viatge cap a Kuala Lumpur. Si no, havíem de tornar a Singapur i fer-ho tot una altra vegada.

Per sort, ens va anul·lar el visat de sortida. Ens van obrir una porta i ja tornàvem a ser a Malàsia. Tampoc era tan mal de fer!! Després ho miràvem per la part divertida. No tothom té una sortida anul·lada al seu passaport!

Quan arribam a l’estació d’autobusos de Johor Barhu (JB), tot d’una tothom ve a brindar-te la seva companyia d’autobusos que surt en aquell moment, però que si fa falta ens esperen 10 min. Havíem de menjar alguna cosa. Jo m’havia de pendre algunes pastilles. Encara que aquell dia ja me trobava millor.  Comprar cosa ràpida i aigua. I 6 hores d’autobús. A Kuala Lumpur vam anar directament a l’hostal que havíem estat els dies anteriors. Ja el coneixíem, sabíem que trobar als voltants i era econòmic. Tanmateix, era dormir, berenar i partir. 

El matí abans d’anar cap a l’aeroport, vam anar a una farmàcia per si me podien donar algo que m’ajudàs a vèncer i acabar amb el mal de coll. Més pastilles, suc per fer gàrgares,… Ben carregats, partim cap a l’aeroport.

Pròxima aturada: Phnom Penh, capital de Cambòdia.

MARIA’S VERSION
Jo, que no som dona de ciutat, vaig quedar un poc  bocabadada amb Singapur de vespre. Veure tots els llumets dels gratacels, s'espectacle de llum i aigua que fa s'hotel barco i precisament aquest hotel és cosa impresionant.

Vaig tenir sa "sort" que en Josep, homu de ciutat i centres comercials, estava un poc malaltet i no tenia massa ànims. Així que vam decidir partir es matí (només hi vam fer un vespre!). Per jo beníssim, perquè tot això me cansa molt, però me va saber greu per en Josep, perquè sé que a ell li feia molta il·lusió anar per centres comercials de coses electròniques de Singapur.

Tant per entrar com per sortir de Singapur va ser un caos jejejeje. Per entrar hi havia una coa enorme, hi vam fer més de dues hores i vam perdre es bus que ens havia de dur fins al centre de la ciutat. Per sortir la vam liar parda :), no vam agafar sa sortida que tocava i vam fer com si sortíssim de Malasia per tornar a entrar a Singapur. Sort que vam trobar un cap d'aduanes amable que ens va fer es favor de posar un "void" a sa sortida de Malasia i per tant no feia falta tornar a Singapur per poder tornar a sortir i tornar entrar a Malasia. Bàsicament el problema era que no ens quedaven dòlars singapurenses i per tant no podíem pagar transport per tornar a Singapur, a part des rollo que era i que en Josep estava malaltet.


Un "VOID" (anul·lat) al passaport

En conclusió, Singapur molt xulu però només per unes hores jejejeje




Altres fotos de Singapur:


Panoràmica de la Bahia















sábado, 21 de marzo de 2015

Malaysia (2)

MELAKA

Com que fins dia 18 ens quedava quasi una setmana, vam decidir visitar una altra ciutat de Malàsia, Melaka o Malacca. Aquesta ciutat té una part antiga que és patrimoni mundial de la UNESCO.




Aquí tampoc havíem reservat lloc per dormir. Així que una vegada arribats, ens dirigim directament a Chinatown (havíem llegit que és un bon lloc, amb preus econònimcs). Després de voltar un poc i demanar a diversos establiments, en vam trobar un al carrer "harmony". Jo crec que aquest nom és per que en aquest carrer hi ha com a 3 o 4 temples budistes, una mesquita i un temple indú. Més en "harmonía" no ho podíem trobar!

Per cert, la mesquita era ben davant el nostre hotel! Si a Manila sentíem com deien  missa des de l'església que hi havia davant l'hotel, aquí al vespre i al matí sentíem com cridaven per anar a resar!





Vam decidir pendrer-mos aquesta ciutat amb un poc de calma. Teníem previst anar a Singapur a fer-hi una nit (allà si que és car!), i fer la tornada directa a Kuala Lumpur per agafar l'avió cap a Cambòia, així que ens quedaríem 3 nits.


El divendres era dia 13, i dia 13 era el dia que sortien les notes de les nostres proves d'anglès. Després d'instalar-nos a l'hotel, vam mirar les notes. Sa veritat,  teníem bastants de nirvis. Hauria servit de res tot el temps que vam fer a Filipines? Hauríem fet un bon exàmen?

El resultat:



Un bon dinarot!

Com deveu suposar, sí, ens va anar molt bé a tots dos. Tots dos vam treure un 7 (sobre 9) de mitja, i equival a un C1. Ara ja sí, ara només ens queda disfrutar de la resta del viatge.

Després, vam fer una volteta petita per Melaka i vam anar a descansar. Estàvem tots dos cansats dels dos dies intensos per Kuala Lumpur i del trajecte amb una nevera fins a Melaka. Al final, teníem dos dies més per passejar tranquilament i veure la part històrica de Melaka. Melaka va ser colònia de Portugal i de Holanda, i encara hi queden edificis o restes d'aquella època.

Un passeig pel riu que atravesssa Melaka

Dissabte vam voltar per Chinatown visitant els diferents temples que trobàvem. Resulta curiós que tenen prohibit fumar dins el carrer principal de Chinatown. No es pot fumar al carrer, ni tampoc dins els restaurants! Una molt bona mesura. També fan el dia sense bossa. Els dissabtes no donen bossa.




Després de dinar vam anar fins a un centre comercial, i quan vam ser allà vam decidir anar al cine. Era una pel.lícula amb anglès, subtitulada al xinès i al malasi.




Un tros de sindria sempre cau bé!


A la sortida, passejar fins tornar cap a Chinatown. Quan vam arribar a Chinatown, ens va sorprendre la quantitat de gent que hi havia. Al carrer principal havien tret un munt de tenderetes i hi havia moltíssima gent passejant. No sabíem si era normal o si era pel fet de ser dissabte. Sabíem que Melaka era un destí molt popular, però no ens havíem imaginat per res allò! De fet, el dissabte matí vam veure com molts d'hostals penjaven el cartell de complert. Sort vam tenir d'arribar divendres!




Per sopar vam cercar un lloc central, i ple de gent. Òbviament xinès. Moltes vegades no sabem que demanam. Sabem quins són alguns dels ingredients, i amb això ens basam per demanar. No ens va malament del tot. El menjar sol ser com a mínim potable.





Després de sopar vam seguir voltat Chinatown. No es semblava per res al Chinatown de Kuala Lumpur. Net, ordenat, els botiguers no te cercaven per vener-te el darrer model d'accessori d'apple que encara no s'ha inventat,... Semblava més una ciutat "occidental" plena d'orientals. No hi havia rastre del caos oriental.

Com a postre un autèntic gelat de gel. Congelat amb gel. Res elèctric. Tenen un cubell que l'omplen d'aigua i gel, i el tapen amb una tapadora foradada. Dins cada forat hi va una "funda" on hi posen el líquid del futur gelat. Sa veritat és que són ben bons!






El diumenge me vaig aixecar amb un terrible mal de coll, i crec que acompanyat amb un poc de febre. Hauria estat el congelador d'autobus que vam emprar per anar fins a Melaka? O l'aire acondicionat que vam posar unes hores el divendres a la nit? O potser una mescla dels dos més l'aire fred del cinema? En aquestes terres (totes les que hem visitat fins ara) tenen una dèria amb l'aire acondicionat. El posen super fred, encara que hagin d'anar amb màniga llarga. Clar, tot suat del carrer, camiseta xopa i aire congelat... Refredat segur! El matí del diumenge vam decidir que per la meva salut era millor no sortir. Ja sortiría a l'hora de dinar, i després ja voríem. 




El dinar

Un postre típic





Què passa quan menges un gelat en un lloc on fa molta calor? I si no t'agrada el que queda? 


Després de dinar, vam visitar un museu. Està dins una reproducció d'un temple que hi havia a Melaka. Expliquen com vestia el Sultà, els prínceps, la Sultana, diverses autoritats i armes típiques que empraven (majoitàriament punyals); també com es col·locaven a les audiències amb el Sultà .






Tornada cap a l'hotel i descansar un poc més. Na Maria el matí havia anat a una farmàcia a cercar-me alguna cosa per ajudar en la recuperació, més el que ja teníem, esperava no tardar gaire en estar bé! Vam decidir que podíem anar igualment a Singapur, que 4h d'autobús tampoc era massa i que si anava ben abrigat per combatre l'aire acondicionat, no passava res. Així que a cercar autobús i hotel per partir cap a Singapur el matí següent. La tornada la vam preveure amb un tren a mitjanit. De la nit del dimarts al dimecres. Així, dimecres arribaríem a Kuala Lumpur al matí, berenar i cap a l'aeroport. 



Per sopar vam decidir menjar coses que venien pel carrer. El diumenge no hi havia la mateixa gentada que dissabte, però sí les mateixes paredetes.




Un palito de surimi "rebossat" o forrat d'ou




Un rollito boníssim!





MARIA'S VERSION
Si un dia veniu a Malàsia està bé passar una nit a n'aquesta ciutat. És curiosa sa gran mescla que hi ha: barri xino, restes portugueses i restes holandeses.
Noltros hi vam passar uns quants vespres més perquè vam trobar un hostal que estava molt bé i era molt econòmic. Així descansàvem un poc en un lloc bastant econòmic jejejejeje


Si voleu anar a missa, com per tota Malasia, podeu triar: budisme, indú, musulmà, cristià i més n'hi hagi! Aquí hi ha de tot! Que ningú es pugui queixar.




Altres fotos de Melaka:









Els tricicles de dia eren espantosos, de nit eren pitjors!










Un guest house de na Hello Kitty


El famós DURIAN











Façana de l'hotel