Just acabar l'examen, directes cap a dinar; recollir les motxilles i direcció cap a l'estació de bus. Ens quedaven unes 4h de camí abans d'arribar al port de Maya, al nord de Cebú. És el port per anar a l'illa de Malapascua. Sabíem que quan hi arribéssim no hi hauria barques ja per travessar i que hauríem de quedar a dormir a Maya i travessar al matí següent.
El nom de ‘Malapascua’ ve de l'època colonial espanyola. Un barco va encallar allà el dia de Nadal. A causa d'això, van batejar l'illa com a Mala Pascua.
Després de 6h de camí (sí, ens havien dit i havíem llegit que eren 4!) vam arribar al port de Maya i va coincidir que una dona havia llogat una barca per travessar, i que si pagàvem 500₱ ens hi podíem afegir. De tot d'una vam dir que no, el preu normal és de 120₱. Després ens van baixar a 350₱ i ho vam acceptar. Sabíem que era més car, però també fer nit a Maya sortia car, així que si miràvem els totals, ens sortia pocs centenars de pesos més car i al matí ja érem a Malapascua.
A Malapascua no teníem cap lloc reservat per dormir. Havíem mirat un parell però al final no havíem reservat. Vam anar directament al que sabíem més econòmic, i ja no li quedaven habitacions, només hamaques. Ens van dir que al matí següent es buidava una habitació i que ens hi podríem canviar. Dormir a l'hamaca ens va costar 150₱ cada un (uns 3€). L'habitació valia el doble, 300₱ cada un.
La zona d'hamaques on vam dormir
La intenció d'anar a n'aquesta illa no era altra que pel busseig (i també per visitar més llocs de Filipines). Aquest lloc és dels pocs en el món on es poden veure els thresher shark. També és molt bon lloc per veure els Mandarin fish i el seu aparellament.
El diumenge ens vam dedicar a recórrer l'illa. Ho vam fer caminant ja que no és molt grossa. Primer però, vam anar direcció al Lighthouse per nedar i mirar de veure un vaixell japonès enfonsat. Vam veure unes barques que arribaven i s'aturaven per allà prop, i vam anar en aquella direcció. Allà hi havia les restes daquest vaixell. Està a una profunditat d'uns 5 o 6 metres, així que amb tubo i ulleres, el vam poder veure i nedar-hi entre les restes.
Nedant entre les restes
Després vam continuar rodejant l'illa i veient tots els racons que amaga. És una illa molt guapa, amb unes platges molt xules. I per sort, en aquestes platges no hi va quasi cap turista. La part sud sol ser la més visitada, ja que és on hi ha tots els resorts i centres de busseig.
Una de les platges del nord
Després de recórrer l'illa, un bon dinar i cap a fer un xubec. El vespre abans, hi havia hagut una "disco" a les pistes de bàsquet, i el lloc on estàvem noltros estava a menys d'un minut. Era com si tinguéssim els altaveus devora les hamaques! Me recordava els estius de quan vivia al carrer Lepanto, amb ses verbenas a ses pistes de dalt.
Fins devers les 3 i mitja no van aturar, així que entre la música i els mosquits (no vam pensar a treure el repelent!) no vam dormir gaire, i ens vam aixecar prest. Òbviament en aquesta illa també hi ha galls!
Després del xubec vam anar a veure la part "turística", que encara no hi havíem anat. Sopar prest i a preparar la càmara per a les immersions del dia següent.
A les 5 del matí ens aixecàvem, que havíem quedat a les 5:30 al centre de busseig. Es veu que aquests taurons són dematiners! Sempre es fan aquestes immersions ben dematí. La resta del dia no es veuen aquests taurons. Després de més de mitja hora de barca, vam arribar al punt d'immersió i ens van explicar com seria la immersió. Baixar 15m, anam a la paret i baixar fins als 30m. Allà hi ha unes cordes i és el límit. No es pot anar més envant. Allà s'ha d'estar de genolls i mig acotats. I estar atent per veure si pugen els taurons. Vam fer uns 20 min i vam veure fins a 6 taurons! Un especialment es va ben atracar i el vam veure de bastant aprop, s'ull se li veia perfectament!
Un grup de bussejadors espera que aparesquin els taurons
La resta del dia, descansar i esperar al capvespre per anar a veure els Mandarins. La immersió es feia al Lighthouse i a una profunditat màxima de 10m. Es fa quan es posa es sol, per que és quan surten a aparellar-se els Mandarins. Vaig tenir la sort de tenir un guia per jo tot sol. Vaig fer quasi 30 min en el mateix lloc disfrutant de l'espectacle i fent totes les fotos que vaig voler. Ha estat l'immersió que més he disfrutat. Vaig fer totes les fotos que vaig voler, i ningú estava per jo. Quan vam sortir ja era ben fosc i estava enredat de fred! Sort qur me van donar un "cafè" que me va escaufar un poquet. Després de l'immersió, anar a cercar na Maria i anar a sopar. Na Maria, aquesta dels Mandarins, no la va fer. La seva titulació de busseig no li permet bussejar de vespre.
Aparallament dels Mandarin Fish (més fotos)
Per dia 4 teníem un vol direcció Palawan, així que dia 3 havíem de baixar una altra vegada cap a Cebú. Aquesta vegada ja era la despedida d'aquesta illa.
A Cebú, dia 3, vam anar a sopar amb dues companyes de l'escola, dues japoneses amb les que vam fer bona amistat.
El darrer sopar a Cebú
Dia 4, preparar maletes, repartir pesos a les maletes i cap a l'aeroport. Següent i darrera aturada de Filipines: Palawan. Un autèntic paradís pel que diuen.
Però aquesta, ja serà part de la següent publicació.
Fins ara no ens havíem trobat pràcticament cap espanyol per Filipines. Però ara ja va de bò!
Primer puesto: Malapascua. I a nes guest house que vam estar, ja erem com a 7!!
Primer puesto on vam dormir i me pens que serà és guest house més pur i dur que trobarem. Es duenyo realment viu allà, emprant es mateix quarto de bany i cuina i passant ses vetllades a sa porxada com tots els altres!
Un illa molt xula!
Més fotos de Malpascua
No hay comentarios:
Publicar un comentario