A Filipines, com a Menorca

Després de fer dues setmanes sense sortir quasi de l'escola, hem arribat al cap de setmana. El dijous vespre vam decidir que partiríem cap a Camotes, les illes que havíem de visitar el cap de setmana que va arribar el tifó Hagupit a Filipines. Va ser hora per hora. I dels 8 que havíem de partir inicialment només erem 5 al final. Es dispararien una mica més els gastos, però eren assumibles.
Va ser tan organitzat hora per hora, que el divendres encara es van apuntar dues mares amb els seus fills. Cinc persones més! Només ens faltava decidir l'hora de partida. Hi havia un ferry que ens hi duia a les 5:30 (a.m.) i un a les 8:30 (a.m.). Els de després ja no ens interessaven. Agafar el de les 5:30 suposava sortir a les 4 de l'escola. Al final va ser l'opció escollida, així arribàvem a l'illa a les 7:30 i podiem aprofitar per veure coses!
Vam llogar una furgoneta amb xòfer que ens duia als llocs més importants (turístics) de l'illa. 

El divendres però, per sopar, un company taiwanès ens havia convidat anar amb ell i la seva manager i un altre taiwanès a sopar. Era un restaurant de menjar filipí. Quan vam sebre quin era, amb na Maria vam riure molt. Era just davant on ella havia tingut el susto (quan casi passa per ull a sa passarel·la) unes setmanes abans!!
Ses vistes a l'hora de la posta del sol eren espectaculars. 

Vistes del restaurant a la posta de sol

Després de sopar havíem de preparar les motxilles perquè a les 3:40 fos només aixecar-nos i partir.

Sa veritat és que vam tenir un poc de mala sort. A Filipines també passa el que passa a Menorca quan arriba el cap de setmana. Després d'un bon sol i bon temps durant tota la setmana, el dissabte va ploure tot el matí. De fet, quan va aturar de ploure va ser quan vam acabar les excursions i estàvem a redossa. Així i tot, vam disfrutar l'excursió!

Sortida del sol des de dins el ferry

Primer de tot, just arribar ens van dur a l'hotel per fer el check-in, i vam partir cap a un altre Resort (no explicaré el nostre, ja que excepte les piscines amb unes grans vistes, no hi ha res més que valgui la pena, ni el wifi!).

Mentres anàvem cap a l'hotel, na Maria i jo anavem asseguts al costat del xòfer, i anàvem al·lucinant. Hi havia un munt de gent garnant la carretera. Llevàven les fulles que havíen caigut el dia (o dies) abans! Res a veure amb el que havíem vist fins ara, on la brutícia i porqueria era habitual. 

El segon Resort tenia una petita platja i unes roques on hi podiem anar passejant i disfrutar de les vistes. Tampoc era res especial, però bonu, entrava amb les visites.

Una de les vistes que oferia el segon resort

Després del Resort vàrem anar al llac "Danao". El que hi havia d'interessant en aquest llac era llogar un kayak i fer una volteta, però el temps que feia no ajudava  gens a tenir-ne ganes (i amb el grup que erem tampoc ho haguéssim fet supòs). Vam fer una petita caminada pels voltants, vam dinar i vam tornar a partir. 

Esperant el dinar

Aquesta vegada partíem cap al lloc que ens feia més il·lusió! Una cova amb un llac interior on podíem nedar.
Això si, a cada lloc que visitàvem (excepte el Resort) havíem de pagar un " Fee", i a vegades a més a més una entrada. No és que sigui car (l'entrada i el Fee a la cova van ser 25₱, menys de 50cts per persona), però ben aprofiten les visites turístiques.

Entrada de la cova

Just entrar vam veure que es tractava d'una cova totalment activa i en formació. L'aigua queia del sostre com si plogués! Quan vam arribar al llac ni ens ho vam pensar, directe a l'aigua! No estava molt freda (pensàvem que hi estaria més!). 

Detall de l'interior de la cova

Al cap de cinc minuts de ser a la cova, van començar a arribar més visitants, i vam decidir sortir. Allò s'omplia massa i havíem de continuar amb les visites.

Un bon bany sempre cau bé

La següent aturada era el poble de San Francisco, on hi havia un mercat de fruita i uns tenderetes on venien menjar (bbq ens deia el xòfer). En aquest moment, mentres erem al mercat, era el moment que més plovia, però així i tot vam decidir disfrutar d'un mango (19₱, 35cts d'€) i d'una cervessa (30₱, 56cts d'€).

Quan vam arribar al nostre Resort vam decidir anar a veure la platja (aquesta és pública i molt grossa!).
Vam estar caminant per l'aigua, banyant-nos els peus, per acabar a un dels "bar-restaurant" que hi ha a la platja fent una cervessa amb alguns dels companys.

Una caminadeta per l'aigua

Una cervessa, amb la companyia d'alguns cans

Després vam anar a l'habitació, i cap a sopar. El sopar es va fer esperar. Exactament dues hores! Feiem suposicions de si devia ser que no tenien suficients plats o cuberts per totes les taules. Erem uns quants que havíem arribat a la vegada a sopar.

El diumenge no ens vam aixecar molt tard, però tampoc vam fer una gran dematinada. Tampoc teníem res programat. Inicialment na Maria i jo volíem anar a bussejar, però mus havíem d'aixecar molt prest i no en teníem ganes. Vam decidir que nedaríem un poc per la platja i ja ens bastaria.

Al final, el diumenge vam tenir sol

I així ho ferem. El que més me va sorprendre del fons marí era la quantitat d'estrelles que hi havia. No era difícil trobar-ne 3 o 4 de juntes. 

D'aquestes estrelles en trobàvem per tot

Apart d'estrelles també vàrem veure "nemos"

Després d'una dutxa (amb aigua fresca ja que no hi havia aigua calenta) vam anar a dinar, fer el check-out i cap a port per tornar a l'escola.


Maria's version

Per fi hem trobat el que jo tenia preconcebut com a Filipines!!
Camotes ses primeres illes super netes i amb una gent increible!!

Del que vam visitar el més increible va ser la cova, sobre tot perquè encara sembla que està en creixement però així i tot la tenen oberta al públic :) 

El que he d'aprendre sí o sí és a tenir paciència! Aquí s'ha d'esperar per tot! Però a poc a poc i amb bones ho aconseguim tot jejejejeje

Algunes fotos més:

Vistes de la platja des d'una de les piscines del Resort

Una "San Miguel Grande" (de litro) per dinar

Vistes de l'illa des del ferry

El dissabte matí dins el ferry amb un poc de son encara

Platja del Resort que visitàrem

Posta de sol arribant a port

Tifó HAGUPIT

Aquesta setmana i sa pròxima segur que són especialment llargues. Per dissabte teníem previst partir amb 6 companys més a Camotes, unes illes situades més al nord, a passar el cap de setmana.
Però durant tota la setmana vam estar pendents dels partes meteorològics des del moment que vam saber que hi havia un tifó amb possibilitats de venir cap a Filipines (una altra possibilitat era que girés cap a Japó).

Finalment es va confirmar que venia cap a Filipines i s'esperava l'arribada entre divendres i dissabte, i que s'allargués fins al diumenge. Així que... viatge anulat. De tot d'una vam pensar alternatives a poder fer per aquí a prop tenint en compte que la meteorologia no seria molt bona. Sabíem que el tifó no venia cap a Mactan, sinó que passava pel nord, Teòricament el centre no havia de tocar l'illa de Cebú, però els efectes secundaris si que ens afectarien.

Imatge del tifó de divendres

Divendres vam veure totes les mesures de seguretat que prenia l'escola, i sa veritat, no enteniem perquè tanta precaució per un poc de vent i pluja (aquesta era la previsió per Mactan).

Precinto posat a totes les vidrieres de l'escola

Finestres amb precinto i assegurades amb barres de llenya

La noticia que més ens va xocar va ser quan el capvespre una de les encarregades de l'escola ens va dir: "You are not allowed to go out". Lo que ve a ser, que no teníem permís per sortir durant tot el cap de setmana i mentres duri el tifó i hi hagi perill de risc. Pel que he arribat a entendre i deduir, tota aquesta preparació i precaució no és pel que está previst que passi, sinó pel que no es pot preveure. Per si el tifó decideix girar i baixar cap a l sud, que no ens agafi per sorpresa. Sobretot després de l'experiència que tinguéren l'any passat on més de 10.000 persones moriren.

Amb la previsió de fer el cap de setmana tancats a l'escola, el divendres vam aprofitar i anar a comprar algunes xuxeries per passar millor el cap de setmana.

El dissabte, després de berenar (per fer-lo especial vam berenar de pa amb "nocilla" que havíem comprat el divendres), vam baixar a davant la recepció per no començar el dia tancats a l'habitació. Al final, ni plovia ni feia molt de vent. Aquesta setmana ha començat classes una coreana, i ha vingut amb el seu fill de 8 anys, i també estaven per la recepció. Així que vam acabar jugant a un joc coreà on ens anàvem enterant de les regles a mesura que jugàvem!

Passant el dissabte amb alguns companys de l'escola

Per passar el dissabte i aprofitar el temps lliure que teníem, vam decidir dedicar-lo també a l'activitat per la qual som aquí, estudiar. Sa veritat és que va retre! Es vespre, amb ses poques ganes que feia el sopar i amb vessa de menjar arròs, vam decidir encomenar una pizza (aquesta vegada de mida normal!). Després, haviem quedat amb els russos per fer alguns jocs i passar la vetllada i així no estar tancats dins l'habitació. Vam jugar a una espècie de "Tabú", però amb mímica només.

L'escola, a les aules de la planta baixa, va acollir a veïns (o familiars de treballadors, no ho tenim molt clar) per passar la nit. Els fillets estaven ben embambats amb els nostres jocs (una al·lota va venir a jugar amb nosaltres).

Avui diumenge, no hi ha molta presència del tifó. L'únic que ens ho demostra és la pluja constant i que dura des d'ahir vespre.  Esperem que passi prest i amb poques conseqüències!

Un berenar ben dolç

MARIA'S VERSION
En teoria aquest cap de setmana haviem d'anar a Camotes (segons sembla i diuen una passada d'illes). Ho teniem tot aclarit però a mitjan setmana ja van començar a dir que arribava un super tifó. Vam esperar fins divendres per decidir si ho cancelàvem o no. Tenia moltes ganes d'anar-hi però al final hem hagut de quedar.
Es tifó només ha estat un poc de pluja i es cap de setmana ben ennivolat... Res més....
Ja hi narem un altre cap de setmana a Camotes, que amb més sol segur que ho disfrutarem més!!!

Fins dissabte vespre no passava cap pena pel tifó. Encara que no ens deixessin sortir del recinte (sense abans firmar per llevar responsabilitats a s'escola si ens passava res), això me semblava més precaució que cap altra cosa. Però dissabte vespre, ses aules es van omplir de famílies que suposadament deuen viure a cabanyes, i allà no estaven segurs. Aquí vaig pensar que qualque cosa podia passar.... Però..... RES!!!

Després de tot un cap de setmana tancats a s'escola no ha passat res! 

Divendres van llevar tot el mobiliari

Hagupit Typhoon

I think this week and the next one will be specially long weeks. On Saturday we had decided to go with six schoolmates to Camotes. Camotes is an island more in to the north of Cebu to spend the weekend. But along the week, we were looking for the forecasts from the first moment when we knew that a typhoon could come to the Philippines (the other possibility was for it to turn and it would go to Japan).

Finally, it was confirmed that it would hit the Philippines and it was expected to arrive between Friday or Saturday and it could be prolonged through Sunday. Then… Travel was cancelled. Immediately, we thought alternative plans to do things near here, expecting to have very bad weather (wind and rain). We knew the typhoon didn’t come to Mactan, it cross more to the north. Theoretically, the eye of the typhoon didn’t come to Cebu, but we expected the secondary effects.

Image from the forecasts for Friday

On Friday we saw all the security measures the school took, and sincerely, we didn’t understand why they had taken so much prevention, just for a small wind and rain (this was the forecast for Mactan).

They sealed all the windows of the school

Sealed windows and secured with a piece of wood

The thing which shocked us was in the afternoon, when a manager told us: “You are not allowed to go out”. We couldn’t go out during the whole weekend and as long as the typhoon was here, and it was risky.  As what I understood and deduced, all this preparation and precaution was not for about what was foreseen to happen, otherwise it was for what can not be predicted. Maybe the typhoon turn and goes down to the south, to don’t find us surprised. Specially after the experience they had last year where almost 10,000 people died.

With the prevision to stay all the weekend in the school, on Friday evening, we went to buy some sweets to better spend the weekend.

On Saturday, after breakfast (to be special we ate bread with chocolate spread which we bought on Friday), we went downstairs to not begin the day closed in our room. At the end, it wasn’t raining and the wind was weak. On this week a Korean woman and her eight- year old son had arrived, and they were there also. At the end, we started to play a Korean game and we noticed the rules during the game!

Spending the Saturday with some mates

To spend the Saturday and benefit the free time we had, we decided to spend the time with the reason why we are here, study. Truly, we work well! At the evening, we didn’t like the school dinner and we were lazy to eat just rice, we decided to ask for a pizza (this time  normal size!). After we arranged a meeting with the Russian people to play some games and spend part of the evening together and not alone in each room. We played a similar game like the Spanish “taboo”but just with mimics.

The management of the school, at the ground classrooms, took in some neighbors (or worker’s families, we were not sure about it) to sleep in a safe place. The children were puzzled with our games (one Filipino girl played with us).

Today, Sunday, we don’t notice anything about typhoon. Only a constant rain which has started since yesterday night. We will wait for a fast finish and without consequences!

 

A sweet breakfast

MARIA'S VERSION

Theoretically, we had to go to Camotes this weekend (it seems and they say it is a very good island). We had all arranged, but in the half of the week, we started to listen about the coming of one super typhoon. We waited until Friday to decide whether to cancel our trip or not. I was  very excited to go but finally we had to stay here.

The typhoon was only a small rain and cloudy weekend… Nothing more…  

We will go another weekend to Camotes, sure with sun we will enjoy more!!!

Until Saturday, I was not worried for the typhoon. Although we couldn’t go out of the building (with a signature to leave responsibilities to the school you could go out), it seems to me it's only precaution, more than other things. But on Saturday night, the classrooms were full of families, which we suppose live in cabins and there they were not safe. Here, I thought that something bad could happen… But… NOTHING!!!

After a whole weekend closed into the school nothing has happened.

 

On Friday all the furniture were moved

Balot day (English)

Today we wrote an extra and exclusive post. I spoke with my teacher and I asked her to come with me to eat a "balot".
A balot is a duck egg about 16 or 18 days old. To eat you just need to peel the egg and to bite, you can also put some vinegar or salt. We bought the balot on the street near our school, and we ate it there. 
An image is better than a thousand of words, for that I have some pictures and records to show you.

This is the inside of the egg

MARIA's VERSION

Today we ate a balot... It's just a duck egg of 16 or 18 days old, you can see the fetus in (the duck will be born when it will be 21 days old).
I went there just to see how they ate it that but the seller gave me an egg, too. I couldn't say I didn't want it, so I tried the balot!
It looks very ugly but it's not really bad. Even so, I couldn't eat the fetus!

The pictures:

Where we bought the balot

 The teacher who joined us

Trying to eat a balot

Balot day

Avui feim una entrada extra i exclusiva. Vaig xerrar amb una mestra i li vaig demanar si m'acompanyaria a menjar un "Balot". Un balot és un ou de pato bullit de 16 o 18 dies. I es menja a mossos, directament de l'ou, se li pot afegir vinagre, sal. Sa veritat és que jo no n'hi he afegit gaire. Per ser sa primera vegada sa mestra m'havia recomenat menjar-ne un de 16 dies. Hem anat just devora l'escola, enmig del carrer i ens l'hem menjat allà. Bé, com que diuen que una imatge val més que mil paraules (avui no les escriuré!), us deixem de moment unes fotos menjant el balot. Hi ha vídeos, si puc (si internet me deixa) els pujaré.

Aquest és l'interior de l'ou

MARIA's VERSION

Avui hem provat es balot... És simplement ou de pato de 16 o 18 dies, és a dir que es fetus ja està quasi format (es pato neix als 21 dies normalment).

Jo anava amb s'idea de veure com ho menjaven però el senyor no ha demanat quants en voliem, simplement n'ha agafat un per cada un (de 16 dies). Després ja era dins es ball, així que he ballat!!!! 

Sembla molt asquerós però tampoc és tant desastrós. Encara que jo no he estat capaç de menjar es fetus!!! Me fea un poc de respecte...

Les fotos:

Lloc per comprar els BALOTs

 Sa mestra que ens va acompanyar

Provant i menjant el balot