De viatge: octubre 2017

Sembla increïble (per nosaltres almanco) que només hagi passat una setmana des de que hem arribat al nou destí. Ha estat una setmana plena de descobriments, paciència (no és fàcil desxifrar lo que posen cartells o aplicacions en xinès, sense sebre res de xinès), i emocions. El que més ens costa no és l'idioma, això ja ho sabíem abans de partir. El que més, són els horaris de menjar. Es berena damunt les 7 (encara no hem anat a berenar a cap lloc, així que mai hem provat un berenar xinès, excepte en els hotels). El dinar és entre les 11 i les 12. I el sopar entre les 17 i les 18:30. Més d'un dia perdem un panxó. Normalment sol ser el dinar, que se'ns solapa amb el berenar. No és que berenem a les 11, però tampoc són les 7! I clar, ganes de dinar a les 11 no n'hi ha. I ja aprofitam i allargam fins l'hora de sopar seva. Hi haurem de posar remei!

Divendres passat el departament en el que estic treballant va organitzar un sopar de benvinguda amb els professors i alumnes. Durant tot el sopar va ser una desfilada d'estudiants per brindar amb el cap del departament i amb jo, el nou professor estranger (i també amb altres professors i alumnes). Curiositats, a part de tot el menjar que provam (com els ous gelatinosos que hi ha més avall), és la beguda. Quan fan un sopar amb molta gent, ja directament compren una (o més) capsa de cerveses, i estan calentes. Pel que hem vist, per norma general, totes les begudes estan calentes, a no ser que se demanin fredes.

Cervesa de Ningbo (calenta)

Ous gelatinosos (ni idea de com es fan ni de que són)

El dijous havíem arribat a Ningbo i ens havien allotjat en un hotel fins tenir el pis preparat per entrar-hi (comprar les coses necessàries). Dissabte ja venien a instal·lar el wifi i la tele per cable (no se quans de canals, pel·lícules i sèries, tot en xinès 😂😂), així que el mateix dissabte ja vam decidir fer el canvi i venir al pis. Començar a posar les coses al seu lloc, comprar les coses necessàries,... A partir de dissabte donaven pluja. Resulta que hi havia un tifó pel nord de Filipines, i aquí arribaven les restes de pluges i vents. Així i tot, com que no teníem res per menjar i que a uns 8 minuts hi ha un centre comercial amb super, vam decidir anar-hi, fer una compra i de pas, quedar a sopar.

D'entre totes les opcions, vam triar l'anomenat "HotPot". Quan entres, et donen un paper amb totes les opcions de salses i coses a posar a bullir. 3 dies a Xina i ja ens donàven un paper només en xinès. Solució: l'encarregat me va agregar al seu "whatsapp" (aquí whatsapp està prohibit i empren un anomenat WeChat, que a la vegada els hi fa d'Instagram i Facebook). Ell m'escrivia en xinès, i des de l'aplicació es pot traduïr a l'anglès. Senzill! El HotPot consisteix en que et duen una olla amb la sopa que s'ha triat abans a la taula, i els menjars que hi vols posar a bullir. La cosa és que quan ja bull, ho amolles dins i després ho has de pescar, una vegada bullit.

Lletuga i bambú preparat per bullir

La sopa que vam triar (no picant) i la vedella

Culleres amb gamba bullint dins el hotpot

Diumenge ens van dir que necessitàvem una (realment van ser 3!) foto de carnet per una revisió mèdica que ens feien dilluns matí. Per evitar anar pel carrer i barnyar-nos (encara no havia aturat de ploure des del vespre abans!) vam decidir fer tot el camí fins a la sortida del recinte on hi ha el nostre bloc de pisos pel garatge. La veritat que ens va molt bé aquest camí, acursa molt! Una curiositat trobada dins el garatge són els aparcaments. Entre columnes hi ha 5 places d'aparcament, però peculiars: 3 són "aèries". A cada espai hi ha 5 plataformes, dues baix, que corren sobre rails i 3 que pengen amb un cadenatge. Com que a la part de baix sempre hi ha un espai buit, les plataformes poden córrer i deixar espai per baixar-ne una de dalt.

Aquí, el de l'esquerra està baix (el 8) i el 9 i el 10 pujats.

Primer vam decidir anar al centre comercial per cercar un fotomatón o algún lloc on fer les fotos. Però justament en aquest no n'hi ha cap. Després, en el grup d'estudiants i professors que tenim al WeChat (creat per ajudar-nos amb el que necessitem) ens van dir on podíem anar a fer-nos fotos, però amb la pluja que queia, l'única opció era agafar un taxi. I on es demana un taxi a Xina? I com es demana? I com li deim al taxista on volem anar?

Vam anar al taulell d'informació del centre comercial, sense xerrar gens d'anglès ells ni xinès nosaltres, ens van instal·lar una aplicació (aquí tot funciona amb aplicacions!) per demanar taxis. Allà ja li poses on ets i on vols anar, un taxi accepta el recorregut i et passa a cercar. Molt fàcil, sobretot quan t'escriuen en xinès la direcció i només ho has de copiar i aferrar.

Dilluns continua ploguent (des de dissabte a vespre encara no havia aturat!) i uns estudiants passen a recollir-nos amb un taxi. Ens acompanyaran a fer-nos la revisió mèdica i a la tornada anam al menjador de la universitat. Realment, crec que només distingiem l'ou, l'arròs i el pollastre. El demés no era el que semblava! Ah, a pocs llocs tenen forquilles, tot amb "palillos"!

Preu total d'aquests plats, 1,5€

Aquest 1,15€

El dilluns ja vaig començar a fer feina. En principi havia de tenir els dilluns lliures, però l'altra professora d'espanyol me va demanar si li podia canviar les hores de dimecres per fer-les en dilluns, aixi que ara, aquest semestre, tenc els dimecres (i caps de setmana) lliure.

Tenc dos cursos, un d'alumnes de primer any, amb uns 15 alumnes i un altre amb uns 20 i pocs, que són els estudiants de 2n i 3r any. De moment estan molt il·lusionats en saber coses d'Espanya. Així que les primeres setmanes hem acordat que bàsicament serà per explicar-lis coses d'Espanya (menjar, costums, cultura...).

Dimecres, dia lliure. Decidim anar a fer-nos una targeta de transport, ja que tenim un autobús que s'atura just davant de l'entrada al recinte d'edificis on vivim i té una altra aturada just a l'entrada de la Universitat. Cada vegada hem de pagar ¥2 (0,25€) i tenir monedes disponibles (a l'autobús no tornen canvi) no sempre és fàcil. A més, aquí quasi bé mai es paga en efectiu. Ho endevinau? Sí, sempre amb una aplicació! (Això es mereixerà una entrada sencera per explicar-ho). Una vegada obtinguda la targeta de transport, com que esteim molt aprop del centre de Ningbo, Tianyin square, ens hi atracam, i de pas hi dinam. Lo típic per dinar, sopa i dinsums.

Lo més sorprenent, la quantitat de centres comercials, un devora l'altre, que trobam. I ens demanem com poden sobreviure les botigues! Per exemple, de la marca de mòbils Huawei hi ha 3 botigues no a menys de 20 passes una de l'altre! També la quantitat de marques comericals occidentals que hi ha per tot (Zara, Nike, Adidas...). Crec que és el país més consumista que he visitat!

Aquestes dues sopes amb els 6 dinsums, no gaire més de 4€

Oh, sorpresa! Una apple store just al centre de Ningbo.

Torre Tianfeng

Na Maria troba que fa una pesta insoportable aquest carrer

Torre Tianfeng vista des d'un mercat d'articles xinesos

Dijous capvespre, just després d'haver sopat, a les 18, m'envien un missatge diguent que la classe de divendres s'anul·la. Perfecte. Un dia més per passejar i conèixer Ningbo! El matí havia rebut un missatge diguent que el divendres de la setmana següent no hi havia classe i que s'havia organitzat una excursió pels professors estrangers, per si volia apuntar-mi. De tot d'una vaig dir que sí! Després, les altres professores me van comentar que no hi havia classe ni dijous ni divendres de la setmana que ve, ja que feien activitats esportives. Així la pròxima setmana pinta beníssim! Feina dilluns i dimarts. Des de dimecres a diumenge, lliure! Llàstima d'haver-hi aquesta excursió el divendres. Hauria estat una gran ocasió per anar a visitar Shanghai!

Entrada principal de la Ningbo University

Dimecres va ser el primer dia que no va ploure des de dissabte. I divendres continuava amb el "bon temps" (el vent no ha aturat cap dia des de que som aquí), així que vam aprofitar i agafar unes bicicletes que hi ha repartides per tota la ciutat. L'agafes on la trobes i la deixes on vols. Estan geolocalitzades i es desbloquegen..... Ho endevinau? Sí! Amb una aplicació!

Les bicicletes grogues i blaves són per agafar

Passejant vora el riu

Dissabte, matí de vessa i capvespre de passejar. Vam agafar metro i vam acabar en un centre comercial, sense comerços. Quasi tots estaven buits. Hi havia un parell de botigues (un parell són dues, Nike i Adidas), unes sales de cines i un restaurant. El restaurant es deia: "Neolític Barbecue".

Recordava un poc al hotpot, planxa al mig de la taula, marcar en un paper què volíem menjar (aquest sí que estava en anglès també) i anar fent el menjar nosaltres mateixos.

Tot ben col·locat damunt la planxa

Vedella i porc

Patates per acompanyar

Les dues vegades que hem anat a menjar en aquests tipus de restaurants (hotpot i barbacoa) ens sembla que demanam prou menjar, però després ens fixam amb les altres taules, i les tenen a rebosar de coses diferents que es demanen!

P.D. Com a comentari subjectiu, aquesta setmana he disfrutat moltíssim. M'ha encantat. Estic molt content de moment d'haver acceptat aquesta experiència!

MARIA'S VERSION

He de dir que curiosament me trob millor del que me pensava. Qui no té mil idees dins es cap sobre Xina? I en el meu cas poques eren bones jejeje. Idò res de molta contaminació ni gent per tot ni cotxes per tot. Aquí a Ningbo s'està moltíssim bé!!

Dimarts passat vaig anar a dinar amb ses expat Ladies, és una associació de només dones extrangeres. Tenia més d'una hora de camí des de casa fins a nes restaurant que haviem quedat. Arribava 10 o 15 minuts tard i anava caminant molt ràpid per no fer més tard. Ja me podeu imaginar.... Jo tota estressada entr dins es restaurant i me trob amb unes 20 dones totes cuques, ben vestides i maquillades jejejejeje. Però curiosament el dinar va nar molt millor del que m'esperava. No està bé fer prejudicis jejejeje.

Sa comunicació amb es xinos no és fàcil. Ells no xerren gens d'anglès i a noltros res de xino. Tanta sort dels mòbils i els traductors. Així i amb bona intenció de ses dues bandes ens feim entendre i aconseguim sempre el que volem. Moltes vegades enlloc d'estar 2 min n'esteim 20 però ho aconseguim!

Altres coses curioses: Es xinos no acaben ses feines massa bé. Voltros sabeu això de que ses còpies falses no estan massa ben acabades? Idò això és perquè ho fan els xinos! No saben acabar ses feines acuradament. Esteim a un pis molt monu en el qual ens hi trobam com a casa. Però tot s'ha de dir... Els detalls estan mal acabats... Silicona per tot, ses barandilles de ses terrasses amb regalims de ciment, es marcs de ses portes amb lleparades de pintura etc. Vamos que en teoria esteim a un bloc de pisos "pijillo" però els detalls brillen per sa seva absència ;)

A part de totes aquestes petites cosetes sense massa importància, he de dir que ens trobam com a casa. Bon menjar, bona companyia, bon tracte i il·lusió és el que tenim!