Ara tocava anar a cercar un lloc on passar la nit, ja que al matí següent volíem anar fins a Coron, un poblet situat a una illa més al nord, concretament a unes 5 o 6h de distància amb barqueta.
Vam trobar lloc en un dormitori compartit. Erem 5 "dormint" a la mateixa habitació. I pos "dormint" per què a les 2 li va començar a sonar s'alarma a una i fins que no la van despertar no la va aturar. Al cap de 5 minuts, va tornar a sonar. Vam estar així mitja hora. També, el veï havia decidit que el millor lloc per tenir els galls era al costat del dormitori. El gall ens marcava cada canvi d'hora! 
Port de El Nido
A les 7 ja erem al port, per embarcar i partir a les 8. Havíem calculat que arribaríem a les 15, contant unes 7h de trajecte. Però res més enfora de la realitat. Aquí no podem fiar dels horaris. S'han de preveure els enllaços amb unes quantes hores de diferència. El trajecte va durar 10h. Hi havia bastanta mala mar, i això va retrassar molt el trajecte.
Barqueta per fer la travessia
Dins el barco
Una estona de calma
Tampoc podíem partir de Filipines sense haver experimentat cap averia (cosa típica com l'arròs!). Enmig de la mar, i a 5 hores del destí, el motor va començar a treure fum i es va aturar. Una de les coses bones que té Filipines és que ho aprofiten tot. Tot ho reutilitzen i tot ho reparen. Vam estar uns 10 o 15 min aturats enmig de la mar, fins que ho van arreglar.
Mentres arreglaven l'averia, aprofitaven per posar gasoil
A poc a poc van anar destapant tot el motor
Vam arribar a les 18 al port de Coron i teníem dues feines: cercar lloc per dormir i reservar immersions. Coron és un destí molt famós per bussejar barcos enfonsats (derelictes). Hi ha 10 barcos japonesos de la segona guerra mundial enfonsats a diverses profunditats.
Els diferents derelictes que es poden trobar
Nosaltres en vam bussejar dos. Un que està a 36m i un que està a 26m. Va ser molt emocionant. El primer, Akitsushima, tenia una llançadera d'avions. El segon, Okikawa Maru, era un carguer de petroli, per abastir als altres.
Al primer encara es veu perfectament una ametralladora i un projectil, així com també una grua. Se li veuen perfectament els forats fets per les bombes americanes.
El segon duia petroli a les seves bodegues i encara s'hi veuen restes. En aquest segon també hi ha dues restes de jaquetes japoneses i una bota. Ens hi vam passejar per les bodegues, les habitacions i també per l'exterior. Van ser dues immersions que vam xalar moltíssim.
Una bota amb més de 70 anys
Dins la barca
Mentre anàvem d'un punt d'immersió a l'altre, vèiem un munt de boies per tot, marcant el camí a seguir. Vaig demanar que què senyalitzaven, i la resposta va ser que cada punt blanc, eren més de $5000.
Com anau de matemàtiques per contar de 5000 en 5000?
Palawan, o Coron, és molt famós pel cultiu de perles, i a cada línia de boia, hi ha perles per un valor total de $5000. Les boies que marcaven el camí, són per que no entris dins les "granjes" de perles. Sa veritat és que es veien centenars de boies per tot. La nostra instructora ens va explicar que era un dels motius pel qual hi havia tan mala visibilitat en les immersions. Cada dia fan net les cordes, i això són els sediments que hi ha tot el temps per tot.
Pel dia següent, havíem decidit fer una island tour per veure alguns dels paratges tan preciosos que ens havien dit que hi ha aquí. I els vam veure! Vam agafar un recorregut que ens mostraria 5 llocs: Twin lakes, Skeleton wreck, una platja que no record el nom, Coral Reef i Barracuda lake.
Aquí ens hi vam aturar per dinar
Un bon dinar!
Tornats a port, havíem de comprar el bitllet de tornada cap a El Nido, i tornar a devallar cap a Puerto Princesa i donar per acabada la nostra estada a Filipines. Però després de comprar el bitllet i abans d'anar a sopar, vam anar a Maquinit hot springs. Maquinit hot springs són una sèrie de piscines que hi contenen aigua de la mar calenta. Es veu que per davall hi ha activitat volcànica i escaufa s'aigua de la mar, que brolla i la fan passar per aquestes piscines. S'aigua està entre 38° i 41°, depenent de la piscina.
Dins aquestes piscines vaig ben disrfutar
Un batut de mango per despedir Coron
El diumenge, passades les 7 ja erem a l'estació marítima. Aquesta vegada el barquet feia més bona pinta. Era més gros i no semblava que s'hagués de moure tant. També, teoricament, aquesta vegada havíem de tenir les ones a favor, per lo tant el viatge seria més còmode, amb menys aigua pel terra i menys esquitxos.
Aquest ja semblava més cosa
A les 8:20 partíem del port de Coron, direcció El Nido. Efectivament, el viatge va ser més curt i més tranquil. I com a extra, aquest tenia wifi! No era d'una gran velocitat, pero si almanco per escoltar musica online o llegir twitter. Vam tenir un parell d'ones que ens van esquitxar, però poca cosa més. Un viatge ben tranquil de 6 hores i mitja.
Arribant a El Nido
Aquesta vegada ja havíem reservat hotel, així que vam anar directament a deixar ses maletes i passejar per El Nido.
Una cervesa a la posta de sol
També vam anar a veure quan sortia el darrer (o primer) transport per anar a Puerto Princesa. Ens havien dit que hi havia vans les 24h, però era mentira. La darrera sortia a les 20:30. I el darrer bus a les 21.
Celebrant els anys
El dilluns vam decidir fer un Island tour per El Nido. Vam visitar Seven Comandos, Big lagoon, small lagoon, hiden lagoon i noseque reef. Amb els llacs aquests vam xalar molt. Ja no era només platja, era diferent i a més veure les formacions rocoses dels voltants. Al Hiden lagoon, depenent de les marees no si pot entrar, o s'ha de fer per davall la mar. Tornats a El Nido, dutxa, sopar i cap a l'estació de bus i vans.
El Nido de bon matí
Un suc a peu de platja per berenar
Helicopter Island
Sortint del Big Lagoon
Davant l'entrada de Small Lagoon
Motiu pel qual es diu El Nido
Una platja devora Hiden Lake
Arribant a El Nido
Nosaltres havíem de ser a l'aeroport damunt les 8 del matí. Així que l'únic que vam poder fer va ser agafar el bus de les 21 i anar fins a Puerto Princesa, on vam arribar damunt les 3 de sa matinada. S'aeroport encara estava tancat, així que ens va tocar esperar a la porta fins les 4:30 que van obrir sa terminal.
A les 9:30 sortia l'avió direcció Manila. I a Manila vam haver d'esperar dins un "congelador"(una sala d'espera on feia un fred increïble! Fins i tot els treballadors anaven amb jaqueta per no tenir fred) fins les 16. A les 16:30 teníem el vol pel proper destí: Kuala Lumpur, a Malàsia.
MARIA'S VERSION
Recordant Palawan.... Lo primer que me ve a nes cap són es llargs viatges que vam haver de fer (1h d'avió + 5h de van + 10h de barquer). Inmediatament també me ve lo xapussero que era es barco amb es que vam haver de fer 10h per arribar fins a Coron, vam tenir averia i tot a mitjan camí, però tot ho van aclarir, són uns manitas. Una altra cosa és lo poc transparents que són ses aigües però lo impresionant que és lo que hi ha a nes fons. A Coron hi ha uns barcos japonesos enormes de sa segona guerra mundial, era sa primera vegada que anava a veure un barco enfonsat i sa veritat és que va ser una passada!!!
Els dos que vam bussejar
A part de tot això, tot com sempre: es filipins són fantàstics; s'internet de Filipines es una merda; Filipines és un país espectacular!
Ara cap a Malasia!!!
Ja ens han avisat que és més car i que sa gent no xerra tant d'anglès com a Filipines.
Més fotos de Coron:
Una termoclina brutal dins els llacs
Més Fotos de El Nido:
fantástic viatje, se mos veu en plena forma, disfrutau.
ResponderEliminar