Havíem agafat un bus ben prest, a les 7:30, per arribar prest a Singapur i ben aprofitar es dia. Es planning era senzill, no teníem previst fer moltes coses. Anar a veure Marina Bay Sands (sobretot de nit) i alguns centres comercials, que diuen que són espectaculars. Es connecten un amb l’altre per davall, no fa falta sortir al carrer per canviar de centre comercial.
Jo ja m’havia pres sa meva dosi de totes ses coses que teníem, màniga llarga, calçons llargs,… Tot apunt per fer 4h d’autobús amb s’aire acondicionat a tope. Fins arribar a la frontera, més o menys bé. Duiem 4h així que entre atravessar i arribar fins a Singapur, a lo millor una horeta més. Però no! A ses cues d'aduanes de Singapur, per aconseguir el visat, hi vam fer quasi bé dues hores! Aquelles cues no avançaven ni que les empenguéssim!!
Sortim, anam a la part dels autobusos, i sorpresa! El nostre autobús (òbviament) havia partit. Érem almenys 10 persones del mateix autobús que havíem quedat tirades a la frontera, sense vehicle per arribar al centre de Singapur. Jo, amb les 4h de viatge i l’haver de fer dues hores dret, me notava més malament, però encara ens faltava un tros. Havíem calculat arribar a Singapur devers les 12, però eren les 14 i encara no havíem sortit de les aduanes. Va passar un autobús de la mateixa companyia i vam anar a demanar-li que ens baixés. De tot d’una ens deia que no, que no era el seu problema, que ell tenia els seus viatgers i no es podia fer responsable de noltros. Tampoc volia telefonar a la seva companyia, ens deia que hi telefonàssim nosaltres. Al final ens va demanar si ens importava anar a una altra aturada dins Singapur i com que realment ens era igual, ens van posar a una altra companyia.
La policia avisa dels crims que passen pels voltants
Quan vam arribar a Singapur el primer que vam fer va ser anar a un centre comercial per trobar wifi. Havíem mirat com arribar a l’hostal des de l’aturada de la nostra companyia de bus, pero des de la nova aturada no sabíem com arribar-hi. També, eren quasi les 16 i no havíem dinat. Jo estava que me queia, i me notava febrós (i necessitava pendre-me alguna cosa!). Com que no hi havia manera d’agafar wifi i jo no tenia ni força ni ganes d’anar per amunt i per avall amb les motxilles cercant autobús, vam decidir agafar un taxi i així arribar còmodament a l’hostal. Inicialment, havíem pensat arribar i partir a dinar o passetjar, però com que les aduanes de Singapur ens van endarrerir amb el nostre pla inicial i amb el cansament que duia a damunt, vam decidir quedar a l’hostal, i devallar cap a Marina Bay més tard, ja cap al fosquet, per poder veur com es pon es sol, i s’encenen els llums.
Així com a Malàsia el trasnport era molt econòmic, a Singapur no ho era gens.
Quan l’ibuprofeno va fer el seu efecte, vam decidir partir. Arribats a davant del majestuós (i luxós) hotel, ens vam quedar sorpresos amb la quantitat d’edificis que envolten el llac. A Singapur ens va sorprendre molt la quantitat d’occidentals que hi vèiem. I on més en vam veure va ser al voltant del llac, tots practicant esport. Una cosa molt curiosa.
Just sortir de l'estació de metro et trobes amb aquestes vistes
Com que era prest per l’espectacle d’aigua i llums, vam caminar un poc i vaig aprofitar per fer fotos de tots els voltants.
A l’hora que començava l’espectacle ens trobàvem un poc enfora, així que ens va tocar, no córrer, però sí caminar ràpid. Vam poder veure quasi tot l’espectacle. Baix el meu punt de vista, tampoc és una gran cosa extraordinària. Està bé, però tampoc no és “lo más”. Després de l’espectacle havíem decidit que havíem de sopar i tornar cap a l’hotel. No feia falta fer més esforços dels necessaris.
A l’hora que començava l’espectacle ens trobàvem un poc enfora, així que ens va tocar, no córrer, però sí caminar ràpid. Vam poder veure quasi tot l’espectacle. Baix el meu punt de vista, tampoc és una gran cosa extraordinària. Està bé, però tampoc no és “lo más”. Després de l’espectacle havíem decidit que havíem de sopar i tornar cap a l’hotel. No feia falta fer més esforços dels necessaris.
Les vistes a la nit són espectaculars
Pel dia següent, havíem previst visitar una sèrie de centres comercials, i al vespre agafar el tren de mitjanit per tornar a Kuala Lumpur. Però jo no me trobava en condicions de caminar tot el dia, amb aires acondicionats per tot. Com que no pensàvem comprar res, vam decidir fer el viatge de retorn. Per sort, aquesta vegada les aduanes de Singapur no ens van dur més de 5 minuts passar-les i entrar a Malàsia. Una vegada dins l’edifici d’aduanes de Malàsia i amb el segell posat, trobam dos camins. No sabíem quin havíem d’agafar. La tornada vam decidir fer-la pel nostre compte, no amb una companyia d’autobusos, almanco no fins després de les aduanes. Ara ens faltava això, arribar al centre de la ciutat, Johor Barhu (JB) i agafar un autobús per arribar a Kuala Lumpur.
Vam agafar el camí que no tocava. Vam anar a demanar a dos policies com ho podíem fer per anar a agafar l’altre camí, i ens van indicar seguir per un passadís i tornaríem a trobar els mostradors per passar el control de passaports. I així ho vam fer. Quan vam ser allà, ho vam explicar a l’agent del mostrador i ens va dir que sí. Ens va demanar els passaports i ens els va tornar sellats. Pensàvem, un altre segell d’entrada? Però no, ens acabava de “treure” de Malàsia. Havíem tornat creuar sa frontera. Els policies no ens havien enviat on tocava! A lo millor no ens vam entendre. I ara com ho havíem de fer? Sort que hi havia un mostrador, i vam anar a explicar-ho a l’agent que hi havia allà. Però la solució que ens donava no ens agradava gens. Ens enviava a Singapur una altra vegada. I allà tornar a creuar la frontera i tornar enrera. QUÈ ENS PROPOSAVEN??? Tornar a fer dues hores de cua per tornar enrera? Havíem de perdre tot el dia anant d’aduanes en aduanes i creuant països com si res? Li vam insistir un poc que allò no era viable, que no podíem, que havíem d’arribar quan abans millor a Kuala Lumpur. Al final, ens va enviar al cap d’immigració. Si el cap ens concedia l’anul·lació de la sortida del país, podríem continuar el nostre viatge cap a Kuala Lumpur. Si no, havíem de tornar a Singapur i fer-ho tot una altra vegada.
Per sort, ens va anul·lar el visat de sortida. Ens van obrir una porta i ja tornàvem a ser a Malàsia. Tampoc era tan mal de fer!! Després ho miràvem per la part divertida. No tothom té una sortida anul·lada al seu passaport!
Quan arribam a l’estació d’autobusos de Johor Barhu (JB), tot d’una tothom ve a brindar-te la seva companyia d’autobusos que surt en aquell moment, però que si fa falta ens esperen 10 min. Havíem de menjar alguna cosa. Jo m’havia de pendre algunes pastilles. Encara que aquell dia ja me trobava millor. Comprar cosa ràpida i aigua. I 6 hores d’autobús. A Kuala Lumpur vam anar directament a l’hostal que havíem estat els dies anteriors. Ja el coneixíem, sabíem que trobar als voltants i era econòmic. Tanmateix, era dormir, berenar i partir.
El matí abans d’anar cap a l’aeroport, vam anar a una farmàcia per si me podien donar algo que m’ajudàs a vèncer i acabar amb el mal de coll. Més pastilles, suc per fer gàrgares,… Ben carregats, partim cap a l’aeroport.
Pròxima aturada: Phnom Penh, capital de Cambòdia.
MARIA’S VERSION
Jo, que no som dona de ciutat, vaig quedar un poc bocabadada amb Singapur de vespre. Veure tots els llumets dels gratacels, s'espectacle de llum i aigua que fa s'hotel barco i precisament aquest hotel és cosa impresionant.
Vaig tenir sa "sort" que en Josep, homu de ciutat i centres comercials, estava un poc malaltet i no tenia massa ànims. Així que vam decidir partir es matí (només hi vam fer un vespre!). Per jo beníssim, perquè tot això me cansa molt, però me va saber greu per en Josep, perquè sé que a ell li feia molta il·lusió anar per centres comercials de coses electròniques de Singapur.
Tant per entrar com per sortir de Singapur va ser un caos jejejeje. Per entrar hi havia una coa enorme, hi vam fer més de dues hores i vam perdre es bus que ens havia de dur fins al centre de la ciutat. Per sortir la vam liar parda :), no vam agafar sa sortida que tocava i vam fer com si sortíssim de Malasia per tornar a entrar a Singapur. Sort que vam trobar un cap d'aduanes amable que ens va fer es favor de posar un "void" a sa sortida de Malasia i per tant no feia falta tornar a Singapur per poder tornar a sortir i tornar entrar a Malasia. Bàsicament el problema era que no ens quedaven dòlars singapurenses i per tant no podíem pagar transport per tornar a Singapur, a part des rollo que era i que en Josep estava malaltet.
En conclusió, Singapur molt xulu però només per unes hores jejejeje
Jo, que no som dona de ciutat, vaig quedar un poc bocabadada amb Singapur de vespre. Veure tots els llumets dels gratacels, s'espectacle de llum i aigua que fa s'hotel barco i precisament aquest hotel és cosa impresionant.
Vaig tenir sa "sort" que en Josep, homu de ciutat i centres comercials, estava un poc malaltet i no tenia massa ànims. Així que vam decidir partir es matí (només hi vam fer un vespre!). Per jo beníssim, perquè tot això me cansa molt, però me va saber greu per en Josep, perquè sé que a ell li feia molta il·lusió anar per centres comercials de coses electròniques de Singapur.
Tant per entrar com per sortir de Singapur va ser un caos jejejeje. Per entrar hi havia una coa enorme, hi vam fer més de dues hores i vam perdre es bus que ens havia de dur fins al centre de la ciutat. Per sortir la vam liar parda :), no vam agafar sa sortida que tocava i vam fer com si sortíssim de Malasia per tornar a entrar a Singapur. Sort que vam trobar un cap d'aduanes amable que ens va fer es favor de posar un "void" a sa sortida de Malasia i per tant no feia falta tornar a Singapur per poder tornar a sortir i tornar entrar a Malasia. Bàsicament el problema era que no ens quedaven dòlars singapurenses i per tant no podíem pagar transport per tornar a Singapur, a part des rollo que era i que en Josep estava malaltet.
Un "VOID" (anul·lat) al passaport
En conclusió, Singapur molt xulu però només per unes hores jejejeje
Altres fotos de Singapur:
Panoràmica de la Bahia
No hay comentarios:
Publicar un comentario