De viatge: Entram a Cambodia (1), Phnom Penh

Arribats Phnom Penh, no enteníem per què havíem de pagar el visat amb dolars americans, trobàvem extrany que no fos amb la seva moneda, però pensàvem que era que així devia ser més fàcil pels turistes que entraven. Quan ja teníem les maletes, anam a una oficina de canvi de moneda que hi ha just sortir de la terminal, i demanam per canviar €uros. Sa senyora d'allà ens demanà si ho volíem amb dolars o amb riels (moneda de Cambòia). Vam decidir que amb riels, al cap i a la fi erem a Cambòia, devien emprar la seva moneda, i emprar una moneda extranjera com els dolars no devia ser tan fàcil.

Abans d'anar a Cambòia havíem llegit que es podia anar a la ciutat amb moto, tuktuk o amb taxi, però que si duies maleta el millor era el taxi, i que aquest podia costar entre $9 o $12 (com que estava amb anglès el que llegíem, suposàvem que era un americà qui ho escrivia i ho posava amb dolars per què fos més fàcil per entendre els preus). Però no, just després de la oficina de canvi, hi ha la dels taxis, on has de comprar un ticket (allà posa el cost) i donar-ho al taxista. I també pagar-li. Ells sempre ofereixen el de $12, i diuen que aquest és el preu. Vam insistir un poc que sabíem que eren $9 també. Ells deiein que no. Després me vaig fixar amb un mapa que tenien penjat a la paret, i amb el cost del transport depenent de la part de la ciutat a la que anaves. Vam veure el nostre carrer i li vam mostrar. Li vam dir que el carrer al que anàvem nosaltres estava dins el marcat com a $9 i que per lo tant no pensàvem pagar $12!! Òbviament, ens van donar el de $9, no tenien cap excusa (bé si, posaven la del cost de la metzina; la familia que havia de mantenir el taxista;... però era el preu que ells tenien marcat, no el marcàvem nosaltres!). El taxista després ens reclamava $12, però el nostre ticket era de $9.

TukTuk de Cambòia

Més tard vam veure i experimentar que aquí utilitzen les dues monedes indistintament i mesclades. És un gran lio al principi. 4000 riels són $1. A partir d'aquí es pot mesclar com es vulgui. Com que no tenen cèntims de dolar, empren els riels per fer els decimals. Per exemple, si un plat d'arròs val $1.5 es paga $1 i 2000riels; o bé, 6000riels. O dónes $2 i et tornen 2000riels. Dins la cartera tot el temps tens riels i dolars, i quasi tothom fa aquesta conversió. Alguns establiments te posen que ells tenen el valor a $1 = 4100riels (per embuar-ho un poc més!), però són més bé pocs.

Començam a caminar pels voltants de l'hotel. Vam triar (sense saber-ho) el carrer més turístic de tot Phnom Penh!! Tot eren hotels i bar-restaurants enfocats cap als occidentals (la carta del menú ho delatava!). Realment, després ho vam veure, és la zona.

El lloc on vam decidir quedar a sopar, no era un lloc pels turistes (no vol dir que no hi poguéssim anar, però no era habitual). Aquí, sobretot als vespres, monten uns tenderetes enmig del carrer, igual que a Kuala Lumpur, i allà tenen el seu "restaurant". Vam tenir la sort que una al·lota que també sopava allà xerrava anglès i ens va demanar el sopar, per que la senyora que feia el menjar, no sabia absolutament res d'anglès (ni nosaltres de camboià!). Vam menjar uns noodles boníssims i van costar 6000riels cada un! (sí, $3 en total!).

Un bon plat de noodles!

Bon profit!!!

Pel dia següent, havíem decidit no fer res. Jo encara no estava al 100% i no era questió d'empitjorar-ho, ara que millorava. Vam decidir quedar a l'hotel i sortir per dinar i per sopar, però fer repòs i acabar de recuperar-me. Vam aprofitar per preparar els següents dies; que visitar; quan partir; on anar;...

Passat el dia de descans, ja estava al 98%, així que podíem començar a conèixer aquest nou país. I vam començar per la seva històra més recent. La seva història més macabra.

El que vam visitar ho explicaré en una pàgina apart. El contingut de la pàgina pot ferir la sensibilitat d'algunes persones, i no és la nostra intenció. Així que si decidiu entrar, sapigueu que no serà una narració polida, ni amb imatges de paissatges ni coses per l'estil.

Els assassinats dels Khmer Rouge

El capvespre, després de les visites per la història de Phnom Penh i Cambòia, vam anar a visitar un mercat. El Russian Market. No se per què, però pel nom me feia ganes visitar-lo, però quan hi vam ser, vam veure que era un mercat com un altre, sense massa cosa especial. Bé sí, les paradetes de recanvis de moto. Crec que te podies montar una moto sencera amb totes les peces que hi tenen. Però res més. Un mercat més on anar a regatejar i comprar alguns records com or, mocadors de seda o cotó, rellotges Rolex, Breitling, TH,... Coses que en un lloc normal poden costar centenars o mils d'euros i que aquí pots aconseguir per 10 o menys.

Segur què hi ha qualsevol recanvi!

De tornada a l'hotel, vam decidir anar a visitar el night market. Però primer a un lloc que marcava el mapa com a interessant, just devora. Devia ser un temple o alguna cosa així. Demanaven $1 per entrar-hi, però ja no el vam pagar. Faltaven uns minuts per tancar.

Vam voltar un poc per allà i cap al night market. Allà vam sopar en un lloc bastant curiós. Eren les típiques paradetes de menjar, però feien un tancat, i al centre tenien estores on la gent s'asseia, depenent de la paradeta on demanaves el menjar. No tenien taules ni cadires. Menjar assegut al terra.

Descalços i asseguts al terra!

Acabats de sopar, passejar pels night market. Paradetes amb roba de marca a preus increïbles i aparells electrònics que no apareixen a les pàgines oficials.

Qui no s'ha plantejat comprar-se un iPower?

De tornada cap a l'hotel vam trobar una paradeta diferent. Si volíem fer una foto al seu gènere, havíem de pagar $1. Al final, me va convidar a provar part del gènere que venia. Tenia unes paneres negres, grills petits i grills més grossos.

No era molt gros, era un grill petit fregit. Suficient per començar.

D'un mos!

El matí següent decidim fer les visites culturals. El Museu Nacional i el Palau de l'emperador. Va ser un matí d'un bon caminar! A defora de l'hotel hi havia el conductor del tuktuk que ens havia acompanyat el dia anterior i ens tornava a oferir els seus serveis. Com que tot estava pels voltants, li vam dir que no feia falta, que aniríem caminant.

Façana del Museu (sí, sa foto està torta, ja ho sé).

Primer de tot, vam passar davant el Museu, però vam deicidir primer anar al Palau, ja que estava més enfora. Arribam a l'entrada. L'horari és de 8 a 11 i de 14 a 17. Eren les 11:30. Massa tard. Tornam enrera i decidim visitar el museu. Els $5 que val l'entrada del museu, no ens van deixar satisfets. Massa car per les coses que es veien. Moltes imatges de Buda. No me crec que tota la història de Cambòia es resumeixi a estatues de Buda i altres divinitats.

Buda amb una serp Nagá de set caps que el cubreix

Després de la visita al museu, decidim que és hora d'anar a dinar. Un poc abans de les 14 partim cap al Palau. Compram les entrades. No podem entrar. Les dones han d'anar tapades almenys fins als genolls, i no poden dur les espatlles descubertes. Na Maria anava amb uns calçons curts i camiseta d'estirants (feia moltíssima calor!).

Molt guapa, però massa destapada...

Això ens ho van dir una vegada comprada l'entrada. Tornam cap a l'hotel. Aquesta vegada però, cansats de tan anar per amunt i per avall ens atracam al xòfer del tuktuk que no s'havia mogut en tot el dia, i negociam un preu per anar fins al Palau, esperar-nos i després dur-nos a un altre mercat, el Central Market. Arribam a un acord i partim. No podia ser caminar més ja amb aquella calor!