Ja han passat més de 10 dies des de que vam deixar Sukhothai. Durant aquests dies ens hem dedicat a disfrutar del bon temps que fa per aquest país i disfrutar dels seu bells paratges.
Des de Bangkok, ens vam dirigir a Phuket amb autobús, i allà en vam agafar un altre per anar fins a Krabi. Des de Krabi ens vam dirigir a Ao Nang. Per fer tot aquest recorregut vam necessitar devers 24 hores.
Platja d'Ao Nang
Ao Nang és un destí famós, no tant com Phuket, però famós. És famós per les platges que té als voltants, i les illes que pots visitar (o anar-hi a dormir). La platja d’Ao Nang és molt guapa, però l’aigua és pèsima. Tota la zona que hem visitat és propensa a patir tsunamis, i així hi ha cartells per tot que indiquen cap on anar en cas de Tsunami.
A tota la zona hi ha cartells com aquest
Arribats a Ao Nang, el més important (i habitual en nosaltres): cercar allotjament. Havíem mirat un poc les possibilitats, però no havíem agafat res. I així vam trobar un Guest House on hi vam passar 5 nits. En aquest guest house hi hem trobat la millor connexió a internet de tot el viatge. Una passada! Però no tot es redueix a internet. Vam sortir a explorar un poc, veure que hi ha en aquest lloc turístic. El que més ens sorprèn, la quantiat de restaurants “italians” que hi ha. Realment, són hindús que han montat un restaurant de pizzes. Però és el que més pots trobar! El primer vespre, vam passar per davant un resort, i oferien un buffet lliure amb peix fresc, marisc,i altres coses com Sushi. Va ser car, però per un dia no passa res, ens vam fotre ses botes! La resta de dies, vam trobar el lloc on monten els “restaurants" típics. Amb una moto monten una cuina enmig del carrer, i col·loquen unes quantes taules al voltant, i ja està. restaurant montat!
També, durant el dia vam estar mirant quines excursions podíem fer. I vam decidir anar primer a veure una de les més famoses platges de devora, Phra Nang.
A partir d'aquesta moto...
...es pot montar un "restaurant" mòbil!
També, durant el dia vam estar mirant quines excursions podíem fer. I vam decidir anar primer a veure una de les més famoses platges de devora, Phra Nang.
Aquest platja és famosa, sobretot, per una cova amb ofrenes que fan els pescadors de per allà. També, per tenir un llac que per arribar-hi s’ha d’escalar un poc. I aquí vam anar. Quan hi vam arribar, la marea era alta i en alguns llocs no hi havia vorera per passar. Havies de passar per dins l’aigua. El capvespre, a l’hora de partir, hi havia com a 3 metres d’arena.
Algunes de les ofrenes que es fan en aquesta platja
El matí, sense arena a Phra Nang
Una platja ben ampla pel capvespre
Aquesta platja està situada en una península. I a cada banda, però separades, hi ha platja, i està totalment construida, encara que per arribar a qualsevol de les platges, s’ha d’agafar barca (long boat).
Vistes de les altres dues platges de la península
Les barques són molt curioses, bé, realment el seu motor és molt interessant. És un motor de cotxe, o camió, o una mescla, i té una canya que allarga l'hèlix i la fa rodar. La renou és inconfundible!
Aquí vam recórrer la platja, vam pujar i devallar una "montnyeta" per veure el llac, i vam anar a dinar a la platja. Phra nang és la menys construida, “només” hi ha un resort, però cap restaurant ni res. El que fan és que hi duen els “restaurants”. Hi ha long boats que són els que et venen el menjar. Ells ho cuinen tot al moment, ja sigui un panet, un arròs o un pad thai. O gelats!
Motor del long boat
Què demanam per dinar?
Devallant cap al llac
Vistes des d'una de les platges de la banda
El següent dia vam decidir anar a Chiken island. Se li diu així per una forma d’una roca que recorda a un pollastre (noltros no li vam veure sa semblança). Vam triar aquesta platja perque semblava que tenia una barra d’arena que atravessava a dues altres. I aquesta barra hi és, però a partir de les 19. La darrera barca parteix a les 16. Així que ens vam quedar amb les ganes de poder anar a les altres illes (i vam entendre per què venen apart anar a visitar les altres dues illes).
Semblava fàcil atravessar, però no deixaven
Vista de les dues platges de les illes de davant
Pels dos següents dies ens havíem proposat no fer absolutament res més que després de berenar fer la vessa. Anar a sa platja, disfrutar des sol (i sa sombra), nedar, i fer un batut de mango. Això era tot el programat. Crec que des de Cambòia faig un batut de mango quasi cada dia. També en provam d’altres fruites, però cap com el de mango! No me vull imaginar lo molt que els anyoraré!
Un dels dies que érem per aquí, coincidia que havíem de renovar el visat. Caducava dia 12 i ens havíem proposat renovar-lo entre dia 9 i dia 10, que a partir de dia 11 i fins dia 13 o 14 es paralitzava tot pel cap d’any. Havíem vist que a Krabi hi ha una oficina d’immigració i vam decidir anar allà dia 9 per demanar si podíem passar i tornar a entrar a Tailàndia el mateix dia, o si tindríem algun problema. La antipatía i la rudesa de la persona que ens va atendre va ser la dominant. Segur que per persones com aquesta, els funcionaris de Tailàndia també tenen mala fama! No ens va dir absolutament res de res. No ens contestava, només ens va demanar els passaports i pagar 50€ cada un per renovar el visat. Amb aquestes expectatives, vam decidir pagar i no córrer el risc de no poder tornar entrar a Tailàndia. Encara no sabem si podríem haver tornat a entrar el mateix dia. Suposam que sí, ja que hi ha agències que t’organitzen un viatge a la frontera (per un parell menys d’€). El que sí sabem cert, és que a Tailàndia val més entrar-hi amb avió, sinó, després és una feina haver de renovar el visat.
La segona part d’aquest “descans” havíem decidit que seria a l’illa de Phuket, destí super turístic. El motiu bàsicament era que els hotels amb piscia estaven molt baratos, i això ens feia ganes. Però abans, havíem vist de les illes Phi Phi. Vam cercar un poc i vam veure que a Phi Phi Don hi podíem dormir. Vam pensar que abans d’anar al xou de Phuket, podíem fer una aturada a una illeta petita, tranquil·la, i famosa. En el moment que vam llegir lo de famosa, hauríem d’haver llevat l’adjectiu de “tranquil·la”. El vespre es monten unes juergues als bars de la platja fins tard. Destí super turístic, o bé per passar-hi el dia, o bé per quedar-hi.
"Las autoridades sanitarias advierten..." Hi ha diverses senyals com aquesta per la platja.
Phi Phi Don és una illa molt petita, que pots recórrer caminant, i la zona construïda no és molt grossa, però crec que la meitat dels negocis són centres de busseig, i l’altre meitat es divideix amb botigues de records i bars.
Havíem decidit passar-hi dos dies i mig. El primer per recórrer i conèixer l’illa. El segon vam agafar una excursió on, entre altres coses, ens duia a veure el capvespre, quan se suposa hi ha menys gent, la famosa platja de la pel·lícula “The beach”. El matí es veu que està petadíssim! Però nosaltres, per una banda vam tenir la mala sort que no feia molt bon temps (aquell capvespre va ploure), però a la vegada va ser bona sort, ja que vam poder veure la platja totalment buida, cosa bastant difícil i quasi bé impossible.
L’altre cosa que oferien en aquesta excursió era nedar entre el plancton i veure com s’il·luminava. Realment oferien 4 o 5 coses, però aquestes eren les que ens interessaven a nosaltres. D’una no sé si xerrar-ne. és Monkey beach. Sí, es tracta d’anar a una platja veure aquests animals. Sa veritat no hi vam aguantar ni dos minuts en aquella “platja”. Sí, hi havia monèies, però l'arena estava totalment coberta de fems. Bòtils i altres plàstics que els “visitants” duien i donaven a les monèies, però que després no recollien. Vam decidir anar a nedar i passar d’aquella activitat. A més, a part de la brutor, amb això estan acostumant a les moneies a dependre dels aliments i aigua que els visitants hi duen. Una vertadera llàstima. Les dues activitats que volíem anar a veure, les vam ben aprofitar, La valoració d’aquesta excursió no és molt bona, vam sortir un poc decepcionats, però almanco vam xalar amb les dues més importants per nosaltres.
Illa verge, excepte al centre que està totalment massificat
Famosa "La Playa"
Després d'una calada
El vespre vam decidir anar a la platja, a veure aquesta gran festa que semblava hi havia. Per paga, vam coincidir amb les millors dates. Dia 11 vam partir cap aquesta illa, i dia 13 era cap d’any! L'any 2558, per ser exactes. Quan arribem a Menorca, vindrem del futur, que allà encara esteis al 2015!!
Així que dia 12 a vespre ja hi havia ambient de cap d’any pels carrers. I l’ambient és banyar a la gent. No importa com, amb mangueres, poals, bòtils o amb “pistoles” d’aigua. Quasi tothom emprava aquests darrers, encara que de pistoles tenien poc, eren més metralletes o bazocas! I si deixar-te pop no en fos prou, agafaven l’aigua amb gel. Resultat, una aigua super freda. I per paga aquells dies no feia molta calor, no ajudava molt. Si almanco hagués fet calor, l’aigua congelada hauria tingut la seva gràcia. Un instructor de busseig ens va avisar que el dia 13, el dia que partíem, protegíssim les maletes amb sacs de fems (o d’alguna manera), que la gent no mira si dus maleta, ordinador o càmara. Allò no importa, l’important és banyar-te. Amb aquesta perspectiva, vam decidir no anar pel poble fins al ferry que havíem d’agafar, i anar per la platja. Sa veritat és que tots els que vam trobar que banyaven ens van respectar pel fet de dur les maletes i no ens van banyar. Abans havíem anat a rodar pel poble i a quedar xops, a veure l’ambient. Els fillets sens dubte eren els que millor s’ho passàven! A nosaltres, l’ambient ens recordava a Sant Bartomeuet, però sense anar torrada sa gent, almanco no fins al migdia. Tal vegada al vespre si que es van acabar engatant.
Vista nocturna de la platja
Vista de dia amb marea baixa
Al ferry, la festa va continuar. A popa hi havia un grup de gent que feia una bona festa. Es tiraven aigua, cantaven, ballaven… Quan arribàvem a Phuket va començar a ploure a les totes! Pels de defora els hi era igual, ells ja anaven xops! Nosaltres ja ens havíem posat roba eixuta. No teníem ganes de banyar-nos una altra vegada. Vam agafar mini van i cap a Patong beach.
És posar Patong beach als cercadors, i apareixen mil descripcions. Sembla que has de trobar una "ciudad sin ley", i has d'anar molt alerta. Jo crec que si no cerques, no trobes. Havíem llegit que aquesta és famosa per les seves festes, gent borratxa, vells cercant jovenetes per passar la nit, venedors insistents de droga, "Ping Pong Show",... Concretament, tot això passa en un carrer. I bastantes de les coses són certes. Gent oferint el "Ping Pong Show" i festa ho vam veure. Tot el demés, res. Tal vegada també, el fet que nosaltres ens retiréssim prest i que fos cap d'any, ajudava a no ser-hi quan la resta passava.
No explicaré en què consisteix aquest show, però sí que millor no anar a veure-lo. No, nosaltres no hi vam anar. Vam llegir comentaris que el que aquests fan és que al carrer et diuen que és gratuït i que la cervessa val 100b, però no et diuen que has de pagar una copa a l'al·lota que fa el xou (que val més de 500b), has de pagar per no se quantes coses més, i al final et poden demanar uns 3000b (uns 100€). I això és el de menys. També hi ha la humiliació de la dona que ha d'oferir el show; seguir fomentant aquesta espècie de prostitució.
El mateix vespre que vam arribar a Patong Beach, vam anar a passejar i a veure com continuava la festa de Cap d'Any en aquest lloc. Durant el trajecte des de Pukhet cap a Patong, ja ho vam veure. La gent davant negocis o la seva pròpia casa, amb pistoles mangueres, poals i més n'hi hagi, banyaven a cotxes i motos. Gent dins els cotxes (la gran majoria de cotxes són ranxeres) carregats d'aigua i banyant als altres, o fent "guerres" d'aigua entre cotxes.
Quan vam arribar al famós carrer, a banda i banda gent armada pistoles d'aigua, banayant a qualsevol que passés per davant. Fa falta dir que vam tornar a quedar xops? No es semblava en res del que ens havien dit i havíem llegit. Era normal, era una nit especial. Vam arribar a la platja. Allà hi havia una verbena, i gent que encenia espelmes. Vam decidir que ja era hora de retirar-nos. Anàvem ben xops i no feia gens de calor. No feia falta agafar un refredat! Els següents dies vam passejar pels voltants, però sense cap estrés. El primer i el darrer matí , que va fer calor, vam anar a la piscina. Però els altres dos dies, van ser dies totalment tapats i sense molta calor. Perquè havia de coincidir amb els dies que volíem dedicar a estar a la piscina i prendre el sol sense fer res? A Filipines, a l'escola, teníem piscina, però cap dia va fer prou calor com per anar a nedar-hi. Ara, erem a Phuket amb un hotel amb piscina, i tampoc feia calor per anar-hi.
El capvespre direcció cap a Phuket city, i autobús nocturn cap a la penúltima part d'aquest viatge: Bangkok.
MARIA'S VERSION
ALTRES FOTOS:
AO NANG
PHRA NANG
CHIKEN ISLAND
És posar Patong beach als cercadors, i apareixen mil descripcions. Sembla que has de trobar una "ciudad sin ley", i has d'anar molt alerta. Jo crec que si no cerques, no trobes. Havíem llegit que aquesta és famosa per les seves festes, gent borratxa, vells cercant jovenetes per passar la nit, venedors insistents de droga, "Ping Pong Show",... Concretament, tot això passa en un carrer. I bastantes de les coses són certes. Gent oferint el "Ping Pong Show" i festa ho vam veure. Tot el demés, res. Tal vegada també, el fet que nosaltres ens retiréssim prest i que fos cap d'any, ajudava a no ser-hi quan la resta passava.
Hi ha molts que ofereixen un "Ping Pong Show" cheap! (barato)
El mateix vespre que vam arribar a Patong Beach, vam anar a passejar i a veure com continuava la festa de Cap d'Any en aquest lloc. Durant el trajecte des de Pukhet cap a Patong, ja ho vam veure. La gent davant negocis o la seva pròpia casa, amb pistoles mangueres, poals i més n'hi hagi, banyaven a cotxes i motos. Gent dins els cotxes (la gran majoria de cotxes són ranxeres) carregats d'aigua i banyant als altres, o fent "guerres" d'aigua entre cotxes.
Quan vam arribar al famós carrer, a banda i banda gent armada pistoles d'aigua, banayant a qualsevol que passés per davant. Fa falta dir que vam tornar a quedar xops? No es semblava en res del que ens havien dit i havíem llegit. Era normal, era una nit especial. Vam arribar a la platja. Allà hi havia una verbena, i gent que encenia espelmes. Vam decidir que ja era hora de retirar-nos. Anàvem ben xops i no feia gens de calor. No feia falta agafar un refredat! Els següents dies vam passejar pels voltants, però sense cap estrés. El primer i el darrer matí , que va fer calor, vam anar a la piscina. Però els altres dos dies, van ser dies totalment tapats i sense molta calor. Perquè havia de coincidir amb els dies que volíem dedicar a estar a la piscina i prendre el sol sense fer res? A Filipines, a l'escola, teníem piscina, però cap dia va fer prou calor com per anar a nedar-hi. Ara, erem a Phuket amb un hotel amb piscina, i tampoc feia calor per anar-hi.
MARIA'S VERSION
Molt de Tailandia i Sudest Asiàtic… Però com sa roqueta nostra no hi ha res!!! Hem passat uns dies fantàsitics per aquestes terres tailandeses i pel que m’ha servit és per adonar-me’n de sa sort que he tingut de ser menorquina jejejejeje. Encara que hi ha que reconèixer que tenen uns paissatges espectaculars amb grans penyals i platges súper xules, sí, amb aigües turqueses però que quan hi nedes no són transparents com semblen,
A Phi Phi i Phuket vam tenir sa sort de poder experimentar es Cap d’any tailandés :) !! Me va agradar moltíssim poder coincidir amb aquest festa. És una dia molt seu i me va semblar que ells el disfruten moltíssim. Hi havia comerços tancats i d’altres que estaven oberts però feien de tot menos feina jejejeeje.
A Krabi vam passar uns molt bons dies també, perquè encara que sigui un lloc turístic (crec que pocs llocs no turístics i paradisíacs queden per Tailandia), sa veritat és que és un poc més tranquil i per tant des meu agrad :) .
En quant al visat… millor no dir res! Només que són uns careros i antipàtics!!!!!! Ja te pots intentar informar de tot i més però sempre hi ha d’haver qualque cosa que balli, però a jo m’agrada: així sa vida és un poc més interessant!!!
ALTRES FOTOS:
AO NANG
PHRA NANG
CHIKEN ISLAND
KOH PHI PHI DON
La bocana de "La playa"
No hay comentarios:
Publicar un comentario