De viatge: Peregrinació

Es presentava una setmana curta de feina, però llarga per conèixer un poc més aquesta ciutat que ens acull. Durant la setmana passada només tenia feina dilluns i dimarts, ja que dijous i divendres a Ningbo feien a tots els centres eduatius activitats esportives.

Dimecres volíem visitar un temple que està en una muntanya, Baoguo Temple. Per arribar-hi havíem d'agafar dos autobusos i tenim sa sort que un dels dos s'atura bé davant la porta de casa. Arribats a l'entrada del temple, 20元 cada un (2,5€). Com que està situat a una muntanya, òbviament, tot costa per amunt! Després del temple, hi havia uns camins que voltaven per la muntanya i vam decidir que era una bona ocasió també per pujar i veure les vistes que ens podria oferir des de dalt.

Maqueta del temple

Llac davant el temple

Campana per sonar (9 vegades) pel mòdic preu de 15元

Passadissos del temple

Ningbo des de la muntanya on hi ha el temple

Vistes de Ningbo

Interior dels autobusos urbans de Ningbo

Uns alumnes volien anar a fer un "peregrinatge" a unes illes que hi ha just davant Ningbo per visitar un Buda i agraïr que el tifó de unes setmanes enrera hagués passat de llarg. Tenen la creença que aquest Buda els protegeix dels tifons i després de cada tifó van a agraïr el que no hagi passat res. Aquests alumnes ens van convidar a acompanyar-los. Ells volien partir el divendres i estar-hi fins diumenge, però noslatres ja teníem una excursió programada des de la Universitat pels mestres internacionals a una ciutat antiga. El grup d'alumnes van decidir partir el dissabte, així na Maria i jo els podríem acompanyar. El dijous ens van dir d'anar a comprar els bitllets de bus, ja que necessitaven els nostres passaports per a poder comprar-los. Ja que erem per l'estació ens van dir d'anar a uns carrers antics, i així mostrar-nos un poc més de Ningbo.

Són uns carrers que s'han reformat però mantenint l'estructura antiga i l'essència del que va ser un temps. Avui en dia està tot ple de restaurants i negocis.

Porcella rostida?

Cames de pops i calamars per fregir

Un descans amb els alumnes

Un teatre enmig del carrer

En aquest carrer també hi ha una papereria molt peculiar. Té un apartat on es poden enviar postals i cartes al futur. Hi ha dues possibilitats, dins el proper any o a futurs anys. Simplement s'ha de comprar i escriure la carta, tot pensant el que et vols dir (o a una altra persona) en el futur.

Postals posades per enviar en el dia i mes concret (els símbols de l'esquerra són els mesos)

Panoràmica de les postals preparardes per enviar en el proper any

Bústies per depositar la carta depenent de l'any en que es vol rebre.

El divendres vam visitar la ciutat de Qiantong, una ciutat amb cases de 800 anys d'antiguitat. La Universitat havia organitzat aquesta excursió pels mestres internacionals, encara que només vam ser 7. Supos que el fet de no tenir feina ni el dijous ni el divendres donava la oportunitat de fer un petit viatget.

La ciutat és molt guapa. Just a l'entrada hi ha un riuet on un gran banc de carpes esperaven. El motiu? Les capses de menjar a 1元! Teníem una guia, però només xerrava xinès, així que ens servia de molt poc. Tanta sort que alguns dels treballadors de la oficina internacional de la Universitat ens van acompanyar i ens anaven explicant el que deia la guia.

Entrada de la ciutat

Pati interior d'una casa

Dormitori antic

Fideus d'arròs eixugant-se al sol

Treball artesà

I per acabar, un bon dinar!

Dissabte havíem quedat a les 7 del matí a l'estació de metro de la Universitat. El bus sortia a les 8:35. Es van ben assegurar que arribàvem amb temps! Una vegada dins l'autobús ens quedaven unes 2 hores de camí fins arribar on tenien l'hotel reservat. Havien dit que era una casa on teníem dret a utilitzar la cuina i també tenien taules de Majhong, un joc típic xinès, i segons un dels alumnes, "la quintaesencia de China".

El plan que ens tenien preparat era que després de deixar les coses a l'hotel, anar a dinar i després visitar una platja on es feien escultures d'arena. Tornada a casa, sopar i un parell de partides de Majhong. Pel diumenge, de tot d'una proposaven anar a veure sortir el sol d'alguna muntanya (això significava aixecar-se a les 4 de la matinada!), i després anar a Putuo Mountain, una altra illa on hi ha el Buda. La tornada cap a Ningbo, cap al vespre.

Arribats a Zhoushan, un McDonald's (que encara nose perquè, li canvien el nom aquí)

Dissabte vam cumplir el pla previst. Vam anar a deixar les maletes a l'hotel. Exactament no era un hotel, sinó una casa per llogar les habitacions. Segons els estudiants, nosaltres, pel fet de ser estrangers, no ens hi podem allotjar. No ho vam acabar d'entendre, però ens van dir que si venia la policia mentres estàvem a l'hotel, que pugéssim directament al segon pis (deu ser el pis dels propietaris, i per lo tant no deu anar a mirar res la policia), que no ens podien trobar dins l'habitació. Tanta sort que no van venir!😂😂

Pel capvespre, després de dinar, havíem entès que anàvem a una platja on s'hi feien estàtues d'arena. I no ho vam entendre malament, però la sorpresa va ser que havíem de pagar (devers 10€) per entrar a la platja! Una vegada allà, va ser sorprenent verue com jugàven amb l'aigua i les ones. Semblava que no havien anat molt a la platja abans! Ells es van pujar les cames dels calçons (de poc els hi va servir, ja que van quedar ben xops!), sabates llevades i cap a fer-se fotos amb els peus a l'aigua. Després, l'al·lota que ens acompanyava, na ShiShi, ens va dir que per ella sí que era la primera vegada que anava a una platja.

Estàtues d'arena

"The 19th China Zhoushan International Sand Sculpture Festival"

A l'aigua, una xalada grossa!

Pels menjars intentaven no demanar coses molt picants, ja que nosaltres els hi dèiem que preferíem menjar no molt picant. Però sempre hi cau alguna coseta!

Després de sopar vam comprar coses per preparar-nos el berenar i també per passar la vetllada jugant al Majhong. I allà vam decidir no anar a veure la sortida del sol. Realment feia moltíssima vessa aixecar-se a les 4 per veure sortir el sol. Només n'hi havia un de disposat a aixecar-se per acompanyar-nos, i segur que també li feia vessa.

Una vegada a l'hotel ens van regalar un cranc per hom. Es veu que ells havien llogat la casa del costat, però no estava buida i ens van canviar a la que estàvem. Per aquest fet, la propietària ens va regalar aquests crancs. Una estona després, Majhong, el típic joc xinès que hi havia fa uns anys per ordinador. No és exactament igual que el què jugàvem, però va ser fàcil aprendre'n! De fet, na Maria va guanyar 4 vegades!

Crancs cuinats

Nit de Majhong!

Diumenge, aixecats a les 7 i preparats per anar a Putuo Mountain a venerar el Buda. Agafam un taxi i ens du al port. Una vegada allà, ens sorprenem per que havia de ser un dia amb molta gent, i no hi havia absolutament ningú! Port tancat, anam a un segon. Aquest està molt actiu i ple de gent, però que un dels dos ports estigui tancat, no pinta molt bé. Demanen informació i els hi diuen que el darrer barco partirà a les 13:30, i que no saben quan tornaran a obrir el port. No asseguren ni que el diumenge o el dilluns poguem tornar a Zhoushan. Amb aquesta perpectiva, decidim cancelar el viatge. Jo tenc classe el dilluns i no me vull arriscar a no ser a Ningbo el dilluns. Els hi vam dir que si ells volien, cap problema, que ens apanyaríem per tornar ( no és tan difícil!).

Decidim quedar a Zhoushan, anar a un altre temple on hi ha el mateix buda però molt més petit i fer temps per allà fins hora de tornar a Ningbo. Visitam el temple i l'espectacular port. Espectacular per la gran quantitat de vaixells pesquers que hi havia amarrats! Una vegada arribats a Ningbo anama fer el darrer sopar junts i despedir-mos després d'un gran cap de setmana!