De viatge: H O L I D A Y S ! ! !

Idò sí. Després d'haver acabat els exàmens i haver aclarit tota la paperassa (a Espanya en feia molta, però a Xina no es queden gens enrera!) començam a aclarir les darreres coses abans de partir cap a Bali. I què sabem de Bali? Que està a Indonèsia, fa calor (després ens vam enterar que ara és l'època de pluges 🙈), que a la part del sud és on solen anar els australians a engatar-se i que pel nord, és el destí típic de bussejadors. Sabeu cap a on hem partit, no? No tenim res de l'equipació per bussejar (sabíem que a Xina res de res) ni de l'equip de fotografia submarina. I val la pena? Les opcions són: anar amb els australians borratxos o pel nord q només sabem que hi van els bussejadors. Fàcil de decidir. Així que reservam dues nits al famós poblet de Tulamben. Després de reservar, miram com arribar-hi (sí, ho hauríem d'haver fet a l'inrevés) i veim que no hi ha transport públic per l'hora que arribam nosaltres, però sí de bon dematí. Mirem preus amb xòfers privats i veim que tots roden pels 35€. Hi ha unes 3h de recorregut. Bé, ja ens ho trobarem. D'alguna manera segur que hi arribarem.

Mentres no arribava el dia de partida, a Taobao vam comprar unes ulleres i aletes i banyadors per endur-nos a Bali. La idea és bastant simple. Després de berenar, anar a nedar i disfrutar dels fons marins. I poca cosa més. Si hi va bé, fer alguna immersió, però no és imprescindible (tanmateix, sense càmara...).

Passam del fred a la calor

Arriba dia 15, partim cap a l'estació de tren per anar cap a Shanghai. El trajecte és Ningbo-Shanghai amb tren; Shanghai-Kuala Lumpur; i Kuala Lumpur-Bali. A les 17h sortim de casa amb les motxilles carregades. Apart de l'imprescindible també hi hem posat uns quants de "persis" (per si tenim mal de cap, per si fa fred,...). Mentres esperam el tren, ens adonam que des de l'estació de tren on arriabrem fins a l'aeroport ja no podrem agafar el metro que atrevessa tota la ciutat i connecta els dos punts. Ja haurà acabat. Començam a mirar alternatives, a cercar per internet com arribar i casualment veiem que hi ha un bus que fa feina una hora més que el metro. Nosaltres vam partir a les 17 de casa; el tren sortia a les 19:38 de Ningbo i arribava a Shanghai a les 22h. El darrer metro era a les 22h i el darrer autobús a les 23h. Ens va tocar just sortir anar a cercar d'on sortia el bus. Entre el maps xino (el google maps "normal" no funciona a Xina) i unes quantes indicacions amb senyes, vam arribar a trobar l'autobús per partir. Arriabàvem amb 10 min. d'antelació. Eren les 22:30. Ara ja no havíem de passar pena. Si no hi havia cap imprevist anava tot rodat.

De Ningbo a Shanghai

L'avió sortia a les 02:15 de la matinada. Ens anava perfercte per arribar a l'aeroport a l'hora que obrien la facturació.

Després ja va ser tot volar, dormir, sopar (a les 3 de la matianada repartien el sopar a dins l'avió!), tornar a dormir i despertar-nos apunt d'aterrrar a Kuala Lumpur. Allà vam anar a berenar i a esperar el següent vol. Teníem 4h d'espera.

Arribats a Denpasar, on hi ha l'aeroport internacional de Bali, ens toca passar aduanes. Per entrar a Indonèsia no s'ha de pagar visat, és gratuït pels espanyols si hi feim menys de 30 dies. Impresionant la sala on hi ha les aduanes. Ha de ser de veure (però no ser-hi!), en plena temporada alta, amb llargues cues. Aquí ens va tocar fer uns 40min. de cua fins que ens van posar el segell (s'ho prenien amb moooooolta calma). Després de passar el control d'entrada, toca passar el control de declaració de bens. Aquí ja anaven més per feina. Amb menys de 10 minuts ha està tot aclarit, agafam maletes i sortim.

Ara comença lo bo! Just passar la porta ja ens demanen si necessitem transport. Els diem que sí, però que primer necessitam canviar doblers. Hem duit €uros i ¥uans per canviar, però no ho volem canviar tot, ja que als aeroports no sol ser on ofereixen el millor canvi. Calculam el que podem necessitar per arribar a Tulamben. Alguns dels que ens ofereixen cotxe ens diuen que a Tulamben també podrem canviar doblers.

"Mister, the price for the private car is 1.200.000Rp, but for you 850.000Rp" (Senyor, el preu pel cotxe privat és 1.200.000Rp, però a vostè li deixam per 850.000Rp).

Entre tira i amolles, vam acosneguir el cotxe per 600.000Rp (la meitat del que ens deiein que costava) i segur que encara vam pagar de més! Arribam a l'hotel després de 3h, sopam i al llit. Sa veritat és que esteim cansats.

Aixecats i berenats, agafam els trastos i cap a la platja de Tulamben. Des d'allà és possible visitar el derelicte de la segona guerra mundial "USAT LIBERTY".

Nedant pel derelicte

Després de passar el dia per la platja de Tulamben, dinar pel poblet i tornar a l'hotel, na Maria va estudiar unes hores i jo vaig anar a veure la posta de sol, aprofitar per fotografiar els pescadors quan tornaven de pescar...

Senyals d'evacuació en cas de Tsunami

Bussejadors anant a bussejar el USAT Liberty

Passant el capvespre a Tulamben

El dia següent vam decidir deixar Tulamben. El poblet estava a uns 10 minuts caminant des de l'hotel i quasi tot estava tancat. Si no estaves a un resort del poble, no valia molt la pena estar allà. Tots els resorts que hi ha en aquest poble estan enfocats al busseig. Hauré de tornar a fer unes setmanes en un resort d'aquests (hi ha dues persones ja que m'han xerrat del mateix, crec que ja sé a quin aniré!) amb la càmara i preparat per anar a bussejar només!

Després de convèncer a les de l'hotel de que no volem un cotxe particular per anar a Amed, el nostre proper destí i que volem agafar l'autobús, ens n'aturen un i ens ajuden a negociar el preu amb el xòfer.

Atuns dins l'autobús

Aquí vull fer una pausa per explicar com funciona tot per Bali. Aquí, i quasi afirmaria que a la gran majoria de llocs del Sud-Est asiàtic, els estrangers som la diana perfecte per cobrar-lis de més. Com ja he explicat abans, per anar de l'aeroport fins a Tulamben, vam aconseguir (na Maria és molt bona negociadora!) el preu per la meitat, i així i tot sabem cert que vam pagar bastant de més. Més tard, les de l'hotel ens oferien un cotxe particular per fer 15km per 300.000RP (era la meitat del que havíem pagat per fer 3h de trajecte!). Inadmissible. El de l'autobús ens demanava 150.000RP, i només vam poder baixar fins a 100.000RP. El xòfer no xerrava anglès i nosaltres no xerram indonès. La recepcionista ens havia de traduir, i clar, no hi posava tota la seva energia per aconseguir-nos el millor preu. Aquí sembla que li foten xaloc en canal pels preus, i si cola, cola. Després encara sembla que te fan un favor en baixar-te el preu. Després, a l'autobús, vam veure una dona que havia pujat abans que nosaltres i baixava just un poquet abans pagar unes 20000RP. Nosaltres pagàvem 50000RP per un trajecte similar. Vaja si ens havíen estafat!

Algunes vegades, te sap greu haver de regatejar per tot, més que res perquè quan aconsegueixes una rebaixa no són més que uns euros, però també te fa ràbia veure que has de pagar de més pel fet de ser de fora.

Bé, arribant a destí, Amed, vam haver de discutir amb el xòfer de l'autobús. Ens volia deixar a més d'un Km de distància d'on havíem demanta que ens deixés. Sort que on es va aturar hi havia un home que xerrava anglès i li deia al xòfer el que na Maria li deia. Entre renegs del xòfer i la satisfacció nostra, ens va atracar a l'hotel. Allà ens esperava la propietària de l'hotel. No hi havia cap altra persona en aquell hotel. Un altre client acabava de partir. la propietària ens va dir que estaríem tot sols, i que pel vespre vindria un guarda. I que a ella no la veuríem fins dos dies després, el dia de partida. No tenia ni aigua per vendre. Molts de llocs semblaven estar amb els mínins!

Dins l'autobús

Durant els dies que vam estar a Amed, vam entendre perquè a Tulamben estava quasi tot tancat i perquè a Amed no hi havia quasi gent. A part de que estaven en temporada baixa, molts pocs turistes havien triat Bali com a destí. Durant el mes de desembre el volcà Agung havia tingut més activitat de lo normal i molts de turistes havien cancelat els seus viatges. I per això vam trobar uns bitllets més econòmics quan nosltres ho vam mirar a principis de gener.

Amed - Tirtagangga - Ujung i tornada a Amed.

Llogam una moto a la propietària durant dos dies, així podríem voltar un poc pels voltants. Decidim visitar alguns dels llocs turístics que hi ha aprop, i feim una volta circular al mont Seraya. Passant per un poblet enmig de la muntanya, ens van demanar si ens importava aturar-nos 10 minuts mentre passava molta gent. El senyor ens va explicar que una senyora havia mort i la duien a cremar. També ens va convidar a unir-nos amb la gent. I clar que hi vam anar. Sempre des del respecte i intentant no ofendre a ningú. Intentava no gravar o no fotografiar on hi havia les restes de la senyora, però el mateix home es va atracar i ens va explicar que en uns minuts la posarien damunt la pila i la cremarien. Ens deia que després podríem anar a fotografiar-ho i ensenyar-ho per Espanya. Així podríem compartir la nostra experiència amb la cultura balinesa! Però des del nostre punt de vista ens semblava excessiu. Vam fer una estona amb ells i els vam deixar. No vam esperar a veure com cremaven les restes, i molt menys fotografiar-ho o filmar-ho. Diferència de cultures supos.

Processó acompanyant les restes

Continuant amb la volta, i passam per divesros llocs que volíem veure. Alguns d'interès cultural i d'altres per nedar. La llàstima va ser que quan vam arribar als llocs per nedar estava plovent i no ens hi vam aturar gaire estona.

Passejant per Bali amb moto

El dia següent decidim tornar a visitar alguns dels llocs recomenats per nedar amb ulleres i tubo aprofitnat que teníem la moto. Una de les platges està cèntrica, rodejada de restaurants, hotels i centres de busseig. Al matí següent havíem de deixar l'hotel on estàvem i necessitàvem un altre lloc, així que vam decidir provar sort en un hotel bé damunt la platja.

Vista des del balcó de l'habitació

En una altra de les platges vam tenir la sort de nedar amb una tortuga. Va ser l'única que vam veure en tot el viatge.

Així que al matí següent, canviam de platja i ens instal·lam en un nou hotel. Els següents dies, bàsicament només nedam, menjam i descansam. Aquí vam trobar el destí que cercàvem a Bali.

Una setmana nedant per Amed

Restaurant de l'hotel

Passada la setmana i amb el compte enrera en la ment, decidim anar atracant-nos cap a l'aeroport. Decidim anar a passar uns dies a Ubud. De camí a Ubud, ens aturam a veure una de les plantacions del cafè més car del món, el "Kopi Lowak". I resulta que aquest cafè és el resultat de l'excrement d'un animal.

Aquest animal caga el cafè més car del món

Després d'haver agafat el cafè, torrar-lo

El següent procés, capolar-lo

Bullint aigua amb el cafè

Quasi apunt per beure!

Després dels dies per Ubud seguim atracant-nos a l'aeroport i decidim anar a Seminyak. Aquesta zona és famosa per les postes de sol (encara que noslatres només vam veure el sol un dia a Ubud!) i per ser el destí de turistes surfers australians. També hi ha la zona de Kuta molt més coneguda per la festa i descontrol entre els surfistes autralians, fent Seminyak un poc més tranquila.

Aglomeració per veure la posta de sol, sense sol

Després d'aquests dotze dies descansant per Bali toca tornar cap a Xina. En uns dies han d'arribar les nostres famílies i fer 15 dies recorreguent Xina, descobrint nous llocs. Les previsions meteorològiques no són gens esperençadores. Fred, temperatures baix zero i neu en alguns llocs. Així, toca buidar maletes de camisetes màniga curta i calçons curts per jerseis gruixats i calçcons forrats.

15 dies visitant Xina, properament un resum!

De camí a l'aeroport! Ja s'ha acabat

Merry Christmas el 28 de gener

I arribats a Xina, neu!

MARIA'S VERSION

Aquest va ser un viatge poc poc preparat. Vam decidir anar a Bali poques setmanes abans de ses vacances i vam partir sense saber massa d'aquesta illa. Els dies abans de partir vam mirar un poquet ses zones, però no ens posàvem d'acord en els punts on volíem anar. Així que vam decidir agafar un parell de vespres a un hotel del punt més enfora de s'aeroport i anar tornat a poc a poc cap a s'aeroport a mesura que passesin els dies.

Vam arribar i ja vam començar sa guerra de regatetjar, aquí (a Xina) és una sort no haver de passar pena per això.

Ens va costar un poc trobar es puesto on ens trobessim bé, però després de 4 o 5 dies vam trobar una platja i una habitació a un preu raonable amb vistes a la mar on ens hi vam trobar molt bé. Hi ha que dir que si no hagués estat per aquest puesto, Jemeluk (Amed), podria dir que Bali no val gens la pena.

Vam tenir "sort" que fos temporada baixa i com a mínim els preus els podiem regatetjar molt més. Si hi hagués anat en temporada alta i hagués hagut de pagar els preus que demanen, crec que pensaria que Bali és una autèntica porqueria. Una illa super explotada amb preus desorbitats per sa qualitat que t'ofereixen.

Res, en conclusió, Bali no val massa la pena. És molt millor Filipines, jejejeje

FOTOS VÀRIES