I a la fi, Manila!

Després de passar més de 24h dins avions i aeroports arribàvem a Manila. A les 7:30 del matí de dia 11 erem a l'aeroport de Menorca i sortíem de l'aeroport de Manila a les 10 del matí de dia 12, (les 17 hora local!!!). Vam tenir la sort de tenir els dos vols llargs molt tranquils. En el primer, teníem una filleta davant i la veritat, ens esperàvem el pitjor, però no es va notar. Els avions, un Boeing A380-800 fins a Dubai i un Boeing 777-300 fins a Manila, anàven ben equipats. Els dos tenien pantalla individual amb moltes pel•lícules per triar (i amb diferents idiomes) i un espai raonable per passar 8h assegut a dins. També vam contractar 600mb de wifi per 1$ (al primer avió).

 Al llarg del viatge vam tenir unes vistes espectaculars de Dubai de nit, de com avançàvem cap al dia (o com es feia de dia a més de 40000 metres d'altura) i finalment, de l'arribada a Filipines pel capvespre, quasi a la posta de sol (a les 18 ja és quasi fosc!).

   Dubai de nit

  Sortida del sol

Damunt l'illa de Luzón (Filipines)

Just sortir de l'aeroport ja vam veure el que encara no sabiem que ens havia de passar! Som un reclam per venir a demanar-nos doblers o oferir-nos transport! Des de l'altre banda d'acera, hi ha un munt de gent que crida "Sir! Taxi! "Taxi!! Sir!!" Ja ens havien avisat que hi havia dos tipus de taxis. Els blancs, (aquests que et criden) i uns de groc un poc més  a la dreta de la sortida de l'aeroport. Els blancs ens oferien dur-nos a l'hotel per 1500₽ (quasi 27€), i just després de declinar l'oferiment ja havien baixat a la meitat, ens demanaven 750₽. Vam tornar a declinar l'oferta i ens vam posar a la cua per esperar els grocs. Una de les que ens havia ofert el taxi blanc ens va dir que allà fariem dues hores de coa (sincerament vaig pensar que ens ho deia per "assustar-nos" i fer que anéssim amb els seus). Tal vegada no van ser dues hores, però com a mínim hi vam fer una hora i mitja de coa! Allà un que també esperava ens va dir que haviem fet bé, que els grocs eren molt més econòmics, però no sabiem quant més! Una vegada aconseguit tenir un taxi, el taxista no sabia com arribar a l'hotel i es va aturar per uns carrerons a demanar com arribar-hi, i després de fer quasi una hora dins el caos (i locura) circulatòri, ens vam aturar davant l'hotel. En total, 330₽ (uns 5€). I la pregunta va ser... Era normal haver tardat quasi 3h per fer un recorregut de 7,5km?  Avui hem confirmat que sí. Sí, amb el caos circulatori de Manila!

El caos circulatori de Manila es podria merèixer una entrada dedicada! Només he vist emprar els intermitents per girar a carrers (i no sempre!) i per reincorporar-se a la "circulació". Per canviar de carril, i per cridar l'atenció (a altres cotxes, bicicletes, motos, jeepneys, vianants...) van a toc de bocina! És un autèntic caos, una locura. Sembla que impera la llei del més fort, però en aquest cas del més ràpid, sempre van a cercar el primer forat que veuen per posar-hi el morro del cotxe i a base de fer sonar el claxon.

Quan arribam al carrer de l'hotel ens miram dient "on ens hem ficat?" És fosc, mala il•luminació, fillets i adults asseguts pel terra. Bruts (els carrers i les persones). Al carrer unes olors no molt agradables (en alguns moments arriba olor a orí! I n'hem vist més d'un aferrar-se a una paret per deixar el seu rastre). Entrem a l'hotel i no té res a veure amb l'exterior. L'hotel està correcte. Exactament el que ofereix. Deixem les motxilles i decidim sortir a sopar que ja eren les 21!

Quan començam a caminar anam veient la pobresa reinant en els carrers dels voltants de l'hotel. Gent dormint al terra, dins els "sidecars" de les bicicletes, descalços,... Recorrem un parell de carrers, i després de no trobar res més que paradetes on venen pintxos als mateixos carrers, decidim entrar dins un "Jollibee", una cadena de menjar ràpid. A les 22:30 tornam a l'hotel disposats a descansar després del llarg viatge!

I així ho hem fet fins que a les 6 del matí els altaveus que tenen penjats a l'esglèsia del davant han començant a ressonar per tot el carrer! Assistiem a la missa del matí des de dins la nostra habitació!! A n'aquella hora segur que molts de vosaltres  encara no dormieu (erens les 23 a Espanya!!) i a nosaltres ja ens despertaven. Només esperam no tenir una esglèsia a prop de la residència on hem d'estar els pròxims tres mesos!

Na Maria quan ha acabat la missa s'ha tornat a dormir i jo he aprofitat per cercar llocs que podríem visitar avui i com arribar-hi. Sa veritat no tenim molt de planning fet. Per avui només teniem una cosa programada, i n'hem afegit una altra. Damunt les 9 he despert a na Maria ja que ens donaven berenar fins les 10. Després de berenar hem decidit fer la única visita cultural de Manila, el "Fort Santiago". Un fort que data de la dominació espanyola (només queden runes i els murs exteriors), i que a dia d'avui és un museu dedicat a José Rizal, considerat un dels principals ideòlegs de l'alçament contra la dominació espanyola (ja duein més de 300 anys sotmesos).

Panoràmica de l'entrada de Fort Santiago

Després d'aquesta visita hem anat a cercar un taxi per anar a un Shopping center per comprar una lent per afegir al meu equip de fotografia submarina. Ja ho duia mirat des d'Espanya, i així teniem alguna cosa més per fer a Manila. Després de recórrer per dins aquest shopping center, hem decidit tornar a l'hotel per fer una volta pels carrers dels voltants, avam si amb la llum del dia tenia un altre color! Hem fet el mateix recorregut que la nit passada, però arribant un poc més enfora, ja que el matí havia vist que la nit passada ens haviem quedat a un carrer d'una zona de restaurants. Hem arribat a la zona de restaurants, i òbviament està totalment dedicada al turisme d'aquí, japonesos i koreans. Els carrers que hem recorregut estaven plens d'aquest tipus de restaurants. Ens hem decidit per un japonès per sopar.
Per demà, abans de partir cap a l'aeroport direcció Cebu, hem deixat la visita d'un mercat que hi ha a prop de l'hotel.

VERSIÓ MARIA
Manila és un autèntic caos. Quan diuen que si vas a Filipines no fa falta gastar-hi ni un dia crec que és totalment cert. I si a més ets un suïcida en triar hotel encara més! I com no, és el nostre cas: esteim per uns carrerons secundaris que ni sa gent ens ve a demanar res. Es nota molt sa diferència entre aquests carrers i els principals, on no te pots aturar ni un segon per pensar quina direcció has d'agafar  perquè ja tens fillets que demanen, gent amb bicicletes que t'ofereixen viatges...
Un taxista ens ha explicat que sa gent que viu en aquests carrerons fets bàsicament de xaboles els hi diuen "squares" perquè sa seva vida la fan als carrers.

Vistes des de l'hotel